La comunitat autònoma de les Illes Balears ha iniciat la IX legislatura amb la constitució del Parlament, que serà presidit per la diputada del partit Podemos-Podem María Consuelo Huertas Calatayud (Palma, 1959). La nova presidenta ha estat elegida per majoria absoluta en primera votació, per 33 vots a favor, 25 vots en blanc i 1 vot nul. També han estat elegits Vicenç Thomàs (PSOE-PSIB) com a vicepresident primer de la Mesa, Maria Salom (PP) com a vicepresidenta segona, Joana Aina Campomar (MÉS) com a secretària primera i Miquel Àngel Jerez (PP) com a secretari segon.

Desenvolupament de la sessió

En compliment del Reglament de la cambra, la sessió ha estat presidida per una mesa d’edat, integrada pel diputat electe de major edat en el nou Parlament en qualitat de president –Martí Xavier March (PSIB-PSOE, independent)– i pels dos diputats més joves, que han actuat com a secretaris –Margaret Mercadal (PP) i Carlos Saura (Podemos).

Oberta la sessió, s’ha procedit a la lectura del Decret de convocatòria i a la relació de diputats i diputades electes. A continuació, s’ha procedit a l’elecció de la Mesa del Parlament mitjançant paperetes que els diputats han lliurat a la Mesa d’edat.

Les votacions per a l'elecció de presidenta, vicepresidents i secretaris s’han produït successivament, tal i com recull el Reglament, i s’ha realitzat l’escrutini un cop closa cada votació. Llavors, el president de la Mesa d’edat ha llegit en veu alta les paperetes i les ha lliurades a un secretari per a la seva comprovació, mentre que l’altre secretari prenia nota dels resultats.

Closes les votacions, Xelo Huertas, com a nova presidenta, ha prestat i sol·licitat dels altres diputats electes el jurament o promesa d’acatar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

En el seu primer discurs com a presidenta del Parlament, Huertas ha manifestat que "la gran política, la que mira més enllà del dia a dia, l’ha de fer el poder legislatiu més que el poder executiu. El Parlament ha de ser l’àgora de la vida política, ja que és on recau el centre de gravetat de la voluntat popular. El Parlament ha d’estar viu i ha de ser l’orgull de la ciutadania, que ha de gaudir de mecanismes per apropar-s’hi per fer que s’escoltin les seves demandes, les seves necessitats, les seves iniciatives. El Parlament ha d’estar obert a tothom, un lloc on càpiguen tots els balears, independentment de l’illa on resideixen, de la seva condició social o afinitat política. Aquestes parets han de servir per amplificar la veu de la gent i no per ensordir-la, ni per aïllar-nos”.

Posteriorment, la presidenta ha declarat constituït el Parlament, i n’ha aixecat seguidament la sessió. La constitució de la cambra  serà comunicada al rei, al president del Govern de les Illes Balears en funcions, als presidents del Congrés i del Senat i al president del Govern de l’Estat.

A partir d’ara, s’obri un termini de 10 dies per a la constitució dels grups parlamentaris, i de 15 dies perquè la Presidència del Parlament proposi un candidat a la Presidència de la comunitat autònoma de les Illes Balears, prèvia consulta amb els portaveus designats pels grups.

La distribució dels 59 escons

En el Parlament que ha sorgit de les eleccions autonòmiques del passat 24 de maig, 20 dels 59 escons de l’hemicicle estan ocupats pel Partido Popular (PP), 14 pel Partido Socialista Obrero Español (PSIB-PSOE), 10 per Podemos-Podem (Podemos), 6 per Més per Mallorca-PSM-Entesa-IniciativaVerds (MÉS), 3 per Més per Menorca (MpM), 3 per El PI-Proposta per les Illes (El PI), 2 per Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (C’s) i 1 per Gent per Formentera+Partit Socialista Illes Balears (GxF+PSIB).

D’aquests 59 parlamentaris elegits per encetar aquesta IX legislatura n’hi ha 37 que estrenaran l’escó de la Sala de les Cariàtides i només 22 repeteixen: 13 (PP), 6 (PSIB-PSOE), 2 (MÉS) i 1 (MpM). La llista paritària que obliga a un equilibri entre el nombre d’homes i dones suposa que, inicialment, s’incorporin al Parlament 28 dones i 31 homes. Per illes 33 diputats són de Mallorca, 13 de Menorca, 12 d’Eivissa i 1 de Formentera.

Des de 1983, el Parlament de les Illes Balears ha tingut 7 presidents i 4 presidentes: Antoni Cirerol (1983-1987), Jeroni Albertí (1987-1991), Cristòfol Soler (1991-1995), Joan Huguet (1995-1999), Antoni Diéguez (1999-1999), Maximilià Morales (1999-2003), Pere Rotger (2003-2007 i 2011-2012), Maria Antònia Munar (2007-2010), Aina Rado (2010-2011), Margalida Durán (2012-2015) i, ara, Xelo Huertas (2015).

Propera sessió d’investidura de president o presidenta del Govern

Dins els quinze dies següents al de la constitució del Parlament, el president o la presidenta d'aquest, havent consultat prèviament els portaveus designats pels partits o grups polítics amb representació parlamentària, proposarà a la cambra un candidat o una candidata a la Presidència de la comunitat autònoma.

El candidat proposat presentarà al Parlament el programa polític del Govern que pretengui formar i, amb debat previ, en sol·licitarà la confiança.

Si el Parlament, pel vot de la majoria absoluta dels seus membres, atorga la confiança al candidat, serà nomenat president.

Si no s’aconsegueix aquesta majoria, la mateixa proposta se sotmetrà a nova votació quaranta-vuit hores després de l’anterior i la confiança serà atorgada per majoria simple.

Si en aquestes votacions no s’atorga la confiança del Parlament, se’n tramitaran propostes successives.

Atorgada la confiança a la persona candidata, la Presidència del Parlament ho comunicarà al rei dins les vint-i-quatre hores següents, als efectes del nomenament d'aquella com a president o presidenta del Govern de les Illes Balears, i a la Presidència del Govern de l’Estat.

En el cas que hagin transcorregut seixanta dies a partir de la primera votació per a la investidura i cap candidat no hagi obtingut la confiança del Parlament, aquest quedarà dissolt i es convocaran noves eleccions.