El discurs de la presidenta del Parlament, Xelo Huertas, que ha centrat l'acte, ha recordat que l'entrada en vigor de l'Estatut suposà "l’establiment d’un sistema d’autogovern i la consolidació dels principis de cooperació de la nostra comunitat insular". Tambè “l’Estatut  va esser, continua i ha de seguir essent el referent que ens cohesiona i ens uneix com a poble balear”.

Per a la presidenta “l’Estatut sorgí del poble i ha d’estar al servei del poble, ha estat un eina eficaç per avançar en les transformacions institucionals, territorials, socials econòmiques i culturals."

Per a Huertas el repte i la vigència del nostre Estatut "s’ha d’acompanyar avui de la petició d’un règim de finançament just que pugui pal·liar les necessitats de la població." Per això ha volgut fer un esment a “les persones gràcies a les quals hem pogut arribar fins aquí."

En aquest sentit  la presidenta ha fet menció especial a Antoni Cirerol, primer president del Parlament, i ha tengut un record també per a Gregori Mir, membre de la comissió que redactà  el nostre Estatut d’Autonomia, que ens han deixat recentment.

El Parlament, "una institució viva, sensible i oberta a la ciutadania”

Al discurs institucional, la presidenta ha destacat la funció del Parlament que "ha de ser més viu que mai; ha de mantenir l’esperit de la seva constitució i des d’on, entre tots i totes, treballam amb propostes per millorar el benestar de la població i aportar solucions als seus problemes."

Per a  Huertas “el nostre  parlament  és  sensible a les situacions  de violència cap a les dones.” Pero “les mesures que s’han vengut aplicant els darrers anys són absolutament necessàries però no suficients."

Un altre dels aspectes que la presidenta ha destacat és “la màxima obertura del Parlament a la ciutadania, feina que estam desenvolupant."

També ha fet menció al suport de la Mesa del Parlament “que en la seva diversitat política no ha defallit a remar junts en aquesta direcció”. Per això, Xelo Huertas, ha volgut fer notar tota una sèrie d’activitats  que han convertit en realitat aquesta obertura social del Parlament.

Condemna de la corrupció, regeneració democràtica, Oficina de Lluita Contra la Corrupció i Síndic de Greuges

La presidenta no sols “ha condemnat  aquells que han caigut en la xacra de la corrupció”, també ha apel·lat als reptes cabdals per a la regeneració democràtica:  “així  tenim el ferm  compromís  al llarg de 2016 de posar en funcionament l’Oficina de Lluita Contra la Corrupció, que dependrà directament del Parlament i residirà  físicament en aquesta institució, per fer palesa la seva absoluta independència d’actuació”.

La presidenta ha fet referència al Síndic de Greuges: “No pot ser que en aquesta comunitat autònoma hi segueixi mancant un Síndic de Greuges. És prou simbòlic que després de tants anys no haguem estat capaços de posar-nos d’acord a nomenar-lo. No és creïble que entre totes les persones que convivim a les Illes no s’hagi pogut trobar qui pugui ostentar l’obligació de defensar els drets de tota la ciutadania davant de l’Administració”.

La societat civil ha de tenir veu

Huertas ha apel·lat a la necessitat de “donar veu a les persones i als col·lectius al Parlament”; i ha afegit que “volem fer-ho a través de l’escó 60”; i que “ens proposem cercar un mètode pel qual les persones i els col·lectius puguin ser escoltats als plens de manera directa, i no necessàriament a través del grups parlamentaris. La societat civil ha de tenir veu”.

Lectura d'articles de l'Estatut

Abans de la intervenció de la presidenta, cinc alumnes en representació de les Illes Balears han llegit sis articles de l’Estatut.

Alejandro Fuster Morey, del col·legi Virgen del Carmen de Palma, estudiant de 4t de primària, ha llegit l’article 12 relatiu als principis rectors de l’activitat pública.

Maria Verdera Piqué,  del Centre Marc Ferrer de Formentera, estudiant de 4t d'ESO, ha llegit l’article 16 relatiu a drets socials.

Albert de Pablo Galeote, del centre Josep Maria Quadrado de Ciutadella, estudiant de 3r d'ESO, ha llegit els articles 17 relatiu a la no-discriminació per raó de sexe, i l’article  22 relatiu  a dret a l’accés a un habitatge digne.

Carmen Torres Marí-Mayans, del centre Mestral d’Eivissa, estudiant de 3r d'ESO, ha llegit l’article 27 relatiu a drets relatius  a l’ocupació i al treball.

Alberto Jiménez Vélez, del centre la Puríssima de Palma, estudiant de 1r d'ESO d’educació especial, ha llegit  l’article 105 relatiu a poblacions estructuralment menys desenvolupades.

33 anys d'Estatut d'Autonomia

L'acte celebrat avui al Parlament s'emmarca dins l’aniversari de l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia, eina que ha permès que les nostres illes hagin arribat  a les quotes d'autogovern més altes de tota la seva història.

La Constitució Espanyola de 1978 reconeix i garanteix el dret d’autonomia de les nacionalitats i regions com un principi general d’organització territorial.

Ara fa 33 anys, el mes de febrer de l’any 1983, s’aprovà l’Estatut d’Autonomia que entrà en vigor l’1 de març de 1983, que és definit per la Constitució com la norma institucional bàsica de la comunitat autònoma.

La gestió del nostre Estatut fou llarga: la redacció de l’avantprojecte s’inicià el juny de 1980 i culminà el desembre de 1981; finalment, les Corts l’aprovaren l’any 1983. L’1 de març de 2007 es publicà la darrera reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

Dins el sistema d’organització institucional que ens atorgaren, el Parlament de les Illes Balears n'és la institució més important, neix directament de la voluntat popular, els seus membres són directament elegits pels ciutadans i és la màxima representació de la democràcia.