Maximilià Morales i Gómez. Barcelona, 8 de novembre de 1948. Setè president Parlament de les Illes Balears durant la V legislatura (1999-2003). Unió Mallorquina. Grup Parlamentari Mixt.

Titulat de Publicitat (Escola Oficial de Publicitat), tenia cursos especialitzats de formació empresarial, cursos de tècniques de comunicació (Institut Nacional de Publicitat) i Ciències de la Informació (Universidad Complutense).

Fou nomenat membre corresponent de l'Estudi General Lul·lià.

Se li atorgà la Gran Creu amb xarpa de l'Ordre de Mèrit de la República Federal Alemanya (2003).

Fou designat membre de la Comissió Assessora per a la Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (2004) i, rebé, com a membre d'aquesta comissió, la Medalla d'Or de la comunitat autònoma de les Illes Balears (2007).

També se li concedí la Medalla d'Or, d'Honor i Gratitud de l'illa de Mallorca, com a expresident del Consell Insular de Mallorca (2007).

El 1976 inicià la militància política en el Partit Liberal (PL), liderat per Enrique Larroque i formà part de la candidatura al Congrés presentada per UCD a Balears en concórrer el PL amb la coalició d'UCD a les primeres eleccions generals de l'etapa democràtica (1977).

Des d'agost de 1977 exercí distints càrrecs orgànics a l'estructura d'UCD a Balears i es feu càrrec de la Secretaria Regional d'UCD de Balears, des del 1978 fins al febrer de 1989.

Fou elegit conseller del Consell Insular de Mallorca a les eleccions de 3 d'abril de 1979 i, el mes de maig, fou nomenat vicepresident del Consell Insular de Mallorca, càrrec que ocupà fins al mes de juny de 1980.

El juny de 1980 fou elegit pel plenari del Consell Insular de Mallorca membre del Consell General Interinsular de les Illes Balears i també fou nomenat conseller d'Indústria i Comerç de l'ens preautònomic de Balears, amb la qual cosa passà a formar part del seu consell executiu.

Fou president del Consell Assessor de l'Oficina de Promoció Industrial de Balears (OPIB) i president de la Comissió Regional de Preus de Balears. Fou fundador i primer president de la Institució Ferial de Balears (IFEBAL).

Participà a la Comissió Redactora de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, i fou un dels signants per a la seva remissió a les Corts Generals d'Espanya que, finalment, l'aprovà el mes de febrer de 1983.

El 1982 prengué possessió com a president del Consell Insular de Mallorca, càrrec que ocupà fins al juny de 1983. Durant el seu mandat fomentà la creació de les dues primeres mancomunitats de Mallorca: “Es Pla” i “Es Raiguer”.

El 1983 fou membre fundador d'Unió Mallorquina i formà part del seu consell polític i comitè executiu fins al 1988, quan es retirà per motius personals.

A partir de 1993 es reincorporà al consell polític d'Unió Mallorquina i el 2000, al seu comitè executiu fins al 2007.

El 1999 ocupà l'escó de diputat per Unió Mallorquina i fou elegit president del Parlament de les Illes Balears.

El 2007 fou elegit vicepresident de la fundació liberal, creada per Ramon Trias Fargas, Llibertat i Democràcia.

Pel que fa a la seva trajectòria parlamentària, ha estat diputat i president del Parlament de les Illes Balears durant la V legislatura (1999-2003).

Va obtenir l'escó de diputat per Unió Mallorquina i s'incorporà al Grup Mixt, dia 2 d'agost de 1999, en substituir Antoni Pascual i Ribot. Fou elegit president del Parlament dia 2 d'agost de 1999, atesa la renúncia d'Antoni J. Diéguez Seguí. També exercí les presidències de la Comissió de Reglament i de la Diputació Permanent.

Durant el seu mandat com a president del Parlament, es rehabilità l'edifici del parlament (restauració de la Sala del Senat i de les pintures d'Ankermann) i finalitzà la reforma de l'edifici Can Sales, batiat ara com a Ramon Llull, on s'instal·laren tots els grups parlamentaris i altres dependències administratives. També es modernitzà el sistema de votació de la sala de plens, es nomenaren per primera vegada els tres Síndics de Comptes de les Illes Balears (2002), es fomentaren les relacions amb altres parlaments espanyols: II Conferència Anual de Presidents dels Parlaments de l'Antiga Corona d'Aragó (Menorca, 2002) o la XII Conferència Anual de Presidents dels Parlaments Autonòmics (2003); també es potenciaren les relacions entre illes amb la celebració d'una sessió plenària a Eivissa, i de sessions de la Mesa del Parlament a Formentera, Eivissa i Menorca en diferents ocasions.

Durant la seva presidència, de l'acció legislativa de la cambra autonòmica podem destacar l'aprovació de les lleis següents: de consells insulars, del sistema de finançament definitiu dels consells insulars, del Govern de les Illes Balears, d'ordenació de l'activitat comercial, de protecció ambiental de ses Salines d'Eivissa i Formentera, de parelles estables, de cultura popular i tradicional, de salut, de Consell Social de la Universitat.