El Ple del Parlament ha aprovat per 30 vots a favor (MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Socialista, Podem Illes Balears i Sílvia Tur),  20 vots en contra (Popular) i 7 abstencions (El Pi, Mixt-Ciutadans, Xelo Huertas i Montserrat Seijas),  les conclusions elaborades per la comissió d’investigació de les autopistes d’Eivissa. Pel que fa al vot particular del Grup Parlamentari Popular, aquest s'ha rebutjat per 31 vots en contra (MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Socialista, Podem Illes Balears, Sílvia Tur, Xelo Huertas i Montserrat Seijas), 20 a favor (Popular) i 5 abtencions (El Pi i Mixt-Ciutadans).

La comissió d'investitgació de les autopistes d'Eivissa va ser creada per acord majoritari del ple del Parlament de les Illes Balears el passat mes de juny de 2016. El setembre mateix any es va aprovar el pla de treball de la comissió, que ha desenvolupat les compareixences i estudi de la documentació aportada als seus membres.

El dictamen de propostes de conclusions aborda qüestions relatives al procés de contractació, a l’execució de les obres, a la gestió de la concessió, als indicis de possibles delictes i irregularitats greus en tots el procés, a les propostes de canvis normatius i de procediment i, finament, a un resum executiu de les conclusions.

Intervencions

Durant el debat plenari i per defensar el dictamen han intervingut: David Abril (MÉS per Mallorca), Nel Martí (MÉS per Menorca), Enric Casanova (Socialista), Aitor Morràs (Podem Illes Balears). Tot seguit i per tractar sobre el dictamen i el vot particular formulat pel Grup Parlamentari Popular ha intervingut Miquel Jerez. Finalment, s’ha manifestat Maria Antònia Sureda en representació del Grup Parlamentari El Pi Proposta per les Illes Balears.

Resum de les conclusions del dictamen

Conclusió 1: S'ha acreditat la intencionalitat i la voluntat d'assumir el control de tot el procés de disseny, concessió, adjudicació i construcció de les carreteres d'Eivissa per part de determinats dirigents del Partit Popular, així com la vinculació de bona part deis sobre costos a determinades decisions polítiques.

Conclusió 2: Hi ha hagut un procés de des-responsabilització política, administrativa i empresarial en les decisions preses, i la voluntat política expressada d’imprimir velocitat al procediment" s'ha acompanyat de decisions i actes administratius poc fonamentats i d'una assessoria externa que tampoc no ha servit per defensar els interessos de l'administració.

Conclusió 3: S'ha acreditat que el procés de contractació, com assenyala !'auditoria de Gerens Hill, i la documentació administrativa aportada a la comissió, no es va ajustar a dret per les modificacions respecte als plecs rectors de la contractació incloses per FCC a la seva oferta.

Conclusió 4: En el cas de les obres d'accés a l'aeroport d'Eivissa, la UTE "Accesos Ibiza" va comptar amb un avantatge competitiu de cara a la licitació, per mor de l'existència d'acords empresarials entre !'empresa MAB i empreses del Sr. Matutes en relació tant al subministrament d’àrids per a les obres, com a la ubicació de les terres extretes.

Conclusió 5: El procés d'expropiació va estar plagat d'irregularitats, no sols en l'ocupació per la força de cases i terrrenys de particulars, sinó també per uns "errors" en la qualificació urbanística dels terrenys que varen beneficiar el grup d'empreses del Sr. Abel Matutes.

Conclusió 6: Les modificacions en el projecte i la metodologia d'obra, sobretot relacionades amb deficiències en el projecte inicial de les autopistes, varen incrementar els costos de construcció de forma substancial. Aquestes modificacions venien determinades per les "presses" en l'adjudicació i execució, així com per la ingerència política a l'hora de prendre determinades decisions.

Conclusió 7: La gestió de les terres ha estat beneficiosa des del punt de vista econòmic tant per a la concessionària de l'accés a l'aeroport com per al grup d'empreses del Sr. Matutes. Es tracta d'una qüestió que a més de l'elevat sobre-cost que ha representat i representa pera la CAIB, genera ha generat un impacte paisatgístic que s'agreuja pel fet que no s'han restituït els terrenys a la seva situació inicial.

Conclusió 8: És evident que s'ha destruït nombrós patrimoni arqueològic de valor incalculable, fet que no s'hagués produït si les obres de les autopistes d'Eivissa s'haguessin executat d'una altra forma. El departament de patrimoni del Consell d'Eivissa, juntament amb les empreses responsables de les obres i el director general d'obres públiques del Govern, el Sr. Jover, són els responsables directes d'aquesta destrucció i de l'incompliment flagrant de la Llei de Patrimoni.

Conclusió 9: No s'ha pogut acreditar la destinació de 1'1 % cultural de cap de les dues concessions (més de 1,5 milions d'euros entre ambdues), ni per a tasques de protecció del patrimoni, ni per al pagament de les escultures de les rotondes.

Conclusió 10: Les empreses adjudicatàries varen comprar les escultures de les autopistes a instancies del llavors director d'obres públiques del Govem, el Sr. Jover, qui a més actuava des de la vesant privada com a promotor deis propis autors de les escultures. Aquestes empreses intentaren també que les escultures fossin pagades per l'administració a càrrec de 1'1 % cultural, quan es tracta d'una despesa d'ornamentació i jardineria que si forma part del projecte, haurien de ser retornades a les rotondes per part de les empreses constructores.

Conclusió 11: Es varen adjudicar les obres de les autopistes a les empreses que presentaven una opció de rescat més cara, que gairebé feia inviable aquest eventual rescat. Aquest factor juntament amb el desconeixement del model de regim concessional per part deis tècnics i funcionaris del propi Govem ha situat l'administració en una posició de feblesa davant les concessionàries, sobretot davant la gestió d'una concessió amb nombrosos litigis judicials.

Conclusió 12: El mateix expedient de les autopistes ha estat gestionat pel Sr. Jover, la mateixa persona que fa assumir decisions polítiques que generaren sobre costos importants en les obres, i anys després, durant la passada legislatura, és la mateixa persona qui informa com a cap de departament de la CAIB sobre aquests mateixos sobre costos, per a major benefici de les empreses concessionàries.

Conclusió 13: Els problemes de drenatge també han estat un factor de sobre-cost de les autopistes d'Eivissa, però no s'han pogut imputar a les empreses concessionàries ja que partien de deficiències en el projecte original encomanat per part del Govern a !'empresa Apia XXI. També s'han detectat a la comissió irregularitats en el procés d'esmena d'aquest problema durant la passada legislatura.

Conclusió 14: els màxims responsables de les empreses concessionàries han admès davant la comissió que allò que permet quadrar els comptes de les constructores és el reconeixement de sobre costos per part de l'administració, la qual cosa explica l'alt grau de litigiositat d'aquestes obres.

Conclusió 15: El còmput de vehicles és un element determinant del cànon que l'administració paga a les concessionàries, i s'ha fet servir per part de les empreses constructores des del primer moment perquè se'ls pagas més del que els hi pertocava.

Conclusió 16: El canvi de criteri de la Intervenció General de la CAIB esta motivat per les determinacions de la SEIC 2010 que varen entrar en vigor el 2014, i que estableixen canvis en les normes de comptabilització del deute públic a partir de les quals els contractes de concessió passen a computar com a deute públic de la CAIB. Aquest canvi de posició va plantejar la clàusula 55 com a limitativa, i a partir d'aquí s'inicia l'expedient de lesivitat.

Conclusió 17: Els informes encarregats i/o elaborats per l'Administració i que han servit per fonamentar les sentencies ratificades pel Tribunal Suprem que condemnen la CAIB a pagar 30 milions d´euros a les empreses constructores es fonamenten en actes fraudulents i informació parcial.

Conclusió 18: La previsió de despesa en comunicació i publicitat de fins a un 2% és una qualitat molt elevada en relació al pressupost de les obres, i en canvi la justificació d’aquesta despesa és inexistent. L’existència d’aquests tipus de clàusules en els contractes d’obra pública i el seu presumpte ús de cara al finançament irregular del Partit Popular està essent investigat en aquest moment en el cas de l’anomenada ‘Trama Púnica’.

Conclusió 19: L’auditoria de les obres de les autopistes d’Eivissa realitzada per la firma Gerens Hill el 2010 és la més exhaustiva que s’hi ha realitzat, i assenyala nombroses irregularitats en la contractació, execució i gestió de les autopistes d’Eivissa, però no s’ha utilitzat per part de l’Administració de la CAIB ni de l’Advocacia en la defensa dels interessos públics enfront de les constructores.