El Ple del Parlament de les Illes Balears ha aprovat per assentiment aprovar la següent declaració institucional amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental:

Diferents organismes internacionals, com l'Organització Mundial de la Salut,  han catalogat els problemes de salut mental entre els de major prevalença a nivell mundial. De fet, nombrosos estudis epidemiològics mostren que cada any un terç de la població adulta pateix un trastorn mental. Més concretament, entre els països del nostre entorn, se xifra en un 38,2% el percentatge de població europea adulta que pateix un trastorn mental a l'any (164.700.000 persones).

A Espanya, l'estudi més recent en una mostra de població adulta, el 19,5% dels espanyols van presentar en algun moment de la seva vida alguna malaltia mental, i aquesta xifra és més alta en dones (22,9%) que en homes (15,7%). En relació amb la prevalença en els 12 mesos previs a la realització de l'estudi, el 8,4% de la població va presentar algun trastorn mental (5,2% en homes i 11,4% en dones).

A les Balears hi ha diagnosticades prop de 185.000 persones amb un trastorn de salut mental (150.000 a Mallorca, 15.000 a Menorca i 20.000 a Eivissa i Formentera, segons els sistemes d'informació del Servei de Salut). D'elles, prop de 5.000 pateixen un trastorn mental greu. Pel que fa a la prevalença en nens i adolescents, les xifres de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) situen en un 20% els joves que pateixen un trastorn mental susceptible de tractament en atenció especialitzada, dels quals un 6% pateixen un trastorn mental greu. D'extrapolar aquestes xifres a les Illes Balears suposaria que existeixen aproximadament 39.669 nens i joves afectats i d'ells 2.380 patirien un trastorn més greu.

El 20% de la població està en risc de mala salut mental. Contribueixen a això, no només factors biològics, sinó factors socioeconòmics, culturals i ambientals (el gènere, la immigració, la situació laboral o el nivell sociocultural).

I atès que els trastorns mentals en el seu conjunt constitueixen la causa més freqüent de càrrega de malaltia a Europa, per davant de les malalties cardiovasculars i del càncer, l'impacte en la qualitat de vida és superior al de malalties cròniques com l’artritis, la diabetis o les malalties cardíaques i respiratòries. Això, suposa un gran sofriment personal i en l'entorn familiar i social.

Un altre factor molt important és la lluita contra l’estigma per afavorir que les persones amb malalties mentals greus puguin fer una vida tan autònoma, normalitzada i digna com sigui possible dins el seu entorn familiar i social.

Encoratgem les administracions públiques a:

• Intensificar el treball de coordinació a tots els nivells, especialment Serveis Socials, Salut, Treball i Educació del Govern de les Illes Balears i a més amb els consells i ajuntaments.
• En concret dins l'atenció sanitària, millorar la coordinació entre l'atenció primària i l'atenció hospitalària.
• Articular i impulsar activitats individuals i comunitàries de promoció de la salut i prevenció de la malaltia mental, el seu diagnòstic precoç, el tractament, la rehabilitació i la reinserció social, abastant-hi la població general.
• Avançar en la lluita contra l’estigma a través de l’educació i la informació.

En definitiva, instem els poder públics, cadascun dins el seu àmbit però també de manera coordinada, a treballar de valent per elevar la qualitat de vida de les persones amb malaltia mental i també la dels seus familiars.

El Parlament declara que l'any 2018 sigui l'any de la salut mental a les Illes Balears.