Des d’ahir dijous, el president del Parlament de les Illes Balears, Baltasar Picornell, participa en un seminari de la Conferència d’Assemblea Legislatives Regionals Europees (CALRE) que s’està celebrant a València, amb experts del món universitari de les administracions públiques i d’entitats civils que treballen pel reconeixement de la diversitat cultural i la pluralitat lingüística europea. L’objectiu d’aquesta trobada és elaborar un document tècnic per arreplegar les experiències i accions de les assemblees legislatives regionals per construir una proposta de recomanacions amb la col·laboració de les xarxes organitzatives de la societat civil i dels governs regionals.

Intervenció del president Picornell

Amb aquesta finalitat, el president Baltasar Picornell ha intervingut avui matí i ha afirmat que “en el cas del Parlament, podem dir que l’ús de la llengua pròpia està generalitzat. Tots els documents de treball es fan normalment en català i les comunicacions entre els grups, amb la premsa, amb els ciutadans i entre institucions també. Podem dir que gaudim d’una total normalitat i que l’ús de la llengua no genera conflicte”. Per a Picornell, “si bé aquesta normalitat amb la que vivim al Parlament és generalitzada, no és extensible a la tota la resta d’administracions, on encara trobam reticències a l’hora de prendre mesures per assegurar el coneixement de la llengua per part de tots els treballadors públics”. “Aquests consensos polítics que tan positivament ha servit de suport a l’ús de la llengua en molts d'àmbits, no es va trencar fins al 2011, quan el govern autonòmic va iniciar una sèrie de reformes que disminuïren la protecció del català i el posaven en situació de risc, fet que va denunciar el Consell d’Europa”. Per al president del Parlament, “el punt més polèmic d’aquesta ofensiva va ser l’anomenat TIL, Decret pel tractament integrat de les llengües, que disminuïa el nombre d’hores de català a les escoles. Aquesta ruptura del consens lingüístic va provocar una reacció ciutadana contundent, amb grans mobilitzacions que no acabaren fins que retornàrem al marc del 86”.

En parlar de l’actual legislatura balear, Baltasar Picornell ha manifestat que “el 2015 una nova majoria progressista va recuperar totes les previsions de la llei original que s’havien eliminat, com la recuperació dels usos simbòlics, alguns usos establerts per defecte (comunicacions amb la ciutadania i expedició de certificats), la forma única dels topònims en català o la previsió d’una capacitació en llengua catalana generalitzada per als funcionaris”.

Per al president del Parlament, “la normalització lingüística és una tasca de futur. La situació actual de la llengua reclama una defensa per aconseguir una situació de normalitat, allò que era evident el 1986 ha de tornar a ser-ho. Encara queda molt de camí per recórrer fins a garantir que els ciutadans de les Illes Balears puguin emprar la llengua catalana en condicions de normalitat.” També ha afirmat que “s’haurien d’invertir recursos per aconseguir una avaluació contínua dels progressos en matèria de llengua, per saber si les polítiques que estam aplicant són suficients, per fer plans que ens permetin assolir nous reptes, per, en definitiva, aconseguir reconciliar el discurs i la realitat”.

Baltasar Picornell ha conclòs la seva intervenció afirmant que “la defensa de les nostres llengües és la nostra petita contribució al patrimoni lingüístic del món i som responsables d’assegurar-ne la continuïtat”.

(Podeu llegir el document complet clicant al següent enllaç).

Conclusions de les sessions de treball

Les conclusions d’aquesta trobada es remetran als membres de la CALRE per a la seva consideració abans de la reunió de la seva Comissió Permanent (28 de juny) i posteriorment, seran presentades en un acte públic a Brussel·les, el dia europeu de les llengües, el 26 de setembre de 2018. Finalment, les conclusions del grup s’aprovaran en l’assemblea anual de la conferència, que se celebrarà el pròxim de mes de novembre en la seu del parlament regional de les Açores (Portugal).