A la darrera sessió plenària celebrada avui, el Parlament ha aprovat el dictamen de la Comissió d'Assumptes Socials i Drets Humans del Projecte de llei de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears.

Tramitació parlamentària

El Projecte de llei fou aprovat pel Consell de Govern a proposta de la Conselleria Serveis Socials i Cooperació de dia 27 de juliol de 2018 i entrà al Registre del Parlament, dia 6 d’agost de 2018 (RGE 8320/18)

El 15 de novembre de 2018 es va constituir la ponència en el si de la Comissió d’Assumptes d’Assumptes Socials i Drets Humans, que dia 14 de gener de 2019 finalitzà el seu informe. Després del debat en comissió, fou aprovat el dictamen dia 23 de gener de 2019. Al llarg de totes aquestes reunions en Comissió s’han acceptat i transaccionat part de les esmenes presentades pels grups parlamentaris.

El debat en sessió plenària s’ha iniciat amb la intervenció de la consellera de Serveis Socials i Cooperació del Govern de les Illes Balears, Fina Santiago, per presentar el Projecte de llei. Tot seguit, s’ha passat al debat de les 80 esmenes mantingudes vives per al debat en Plenari al dictamen al Projecte de llei, amb les intervencions dels parlamentaris: Sandra Fernández (Popular), amb 8 esmenes; Maria Antònia Sureda,  amb 2 esmenes; Xelo Huertas (Mixt), amb 48 esmenes; Olga Ballester (Mixt-Ciudadanos), amb 15 esmenes; i, finalment, Montserrat Seijas (Mixt), amb 7 esmenes. Cap de les esmenes defensades han estat aprovades i per tant incorporades a la redacció final de la llei.

A continuació s’ha procedit al torn a favor o en contra de les esmenes, amb les intervencions dels parlamentaris: Marta Maicas (Podem Illes Balears), Agustina Vilaret (MÉS per Mallorca), Nel Martí (MÉS per Menorca) i Conxa Obrador (Socialista).

Contingut

Aquesta Llei té per objecte l’atenció i la protecció de la infància i l’adolescència en tots els àmbits, en garantia de l’exercici dels seus drets i les seves responsabilitats i s’aplica a totes les persones menors d’edat que es trobin en el territori de les Illes Balears, amb independència de quina sigui la seva situació administrativa. També és aplicable a les institucions i les persones físiques o jurídiques amb seu a les Illes Balears que, en virtut d’una obligació legal o en el desenvolupament de les seves activitats, tenguin relació amb les persones menors d’edat i els seus drets

Pel que fa a l’estructura i el contingut, la Llei consta de 263 articles distribuïts en set títols, tretze disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i vuit disposicions finals.

El títol I conté les disposicions de caràcter general que han de conduir a l’aplicació de la norma, com són l’objecte, l’àmbit d’aplicació, les modalitats d’atenció a la infància i l’adolescència o els principis rectors de l’actuació administrativa.

D’altra banda, el títol II està dedicat a la regulació dels drets i els deures de les persones menors d’edat, que es configuren com els vertaders protagonistes de la norma, la qual pretén, igual que la Llei 17/2006, no solament reconèixer drets sinó també establir els mecanismes de protecció corresponents amb més garanties socials i familiars, amb la finalitat que l’exercici d’aquests drets sigui real, tant en el si de la societat com en el si de la família pròpia.

El títol III regula el règim competencial i es divideix en set capítols. El capítol I, d’un únic article, es dedica a establir les diferents administracions amb competències en infància i adolescència. El capítol II regula les competències del Govern de les Illes Balears, tant en l’àmbit de la protecció de la infància i l’adolescència com en l’aplicació de les mesures judicials sobre les persones menors d’edat infractores.

En els capítols III i IV hi ha la regulació de les competències dels consells insulars i els ajuntaments. La principal novetat respecte a la regulació anterior és, sens dubte, l’atribució als ajuntaments de la competència per dur a terme, en l’àmbit territorial corresponent, totes les actuacions materials, tècniques i jurídiques en situació i declaració de risc que fins ara tenien atribuïdes els consells insulars.

El títol IV és, sens dubte, el títol més complex de la Llei. S’hi regula el sistema de protecció de la infància i l’adolescència a les Illes Balears, que es desenvolupa entorn de les tres actuacions de protecció: la prevenció i la detecció del risc, l’exercici de la guarda i la declaració de la situació de desemparament amb l’assumpció de la tutela.

El títol V està dedicat a la regulació de les actuacions amb persones menors d’edat infractores en el marc de la legislació bàsica de l’Estat en la matèria i es divideix en set capítols.

L’organització institucional i administrativa es regula en el títol VI, en el qual destaquen el Consell d’Infància i Família de les Illes Balears —que, amb funcions de consulta i proposta constitueix un fòrum de debat per promoure i facilitar la participació, la consulta i el diàleg de totes les institucions i les entitats implicades en la matèria—, l’Observatori de la Infància i l’Adolescència de les Illes Balears —de caràcter consultiu i amb capacitat de proposta— i la Comissió Interinsular de Protecció de Menors —que té per objecte unificar els criteris d’aplicació de la normativa vigent o futura i també planificar i avaluar l’estratègia en matèria de protecció de menors que s’ha d’aplicar en l’àmbit de les Illes Balears. Igualment, es preveu l’existència de l’Oficina Balear de la Infància i l’Adolescència, òrgan de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que, amb dependència directa de la conselleria amb competències en menors, encara que amb total autonomia funcional i de gestió, vetlla per la defensa i la promoció dels drets de les persones menors d’edat.

Finalment, el títol VII estableix un règim d’infraccions i sancions contra les conductes que suposin la vulneració dels drets reconeguts a les persones menors d’edat, com també contra les que suposin l’incompliment de les obligacions que disposa aquesta Llei.

En darrer lloc, la Llei té tretze disposicions addicionals, de les quals destaquen la disposició addicional cinquena, relativa al Protocol marc interdisciplinari de maltractament infantil de les Illes Balears —que es configura com l’instrument bàsic per assolir la coordinació interinstitucional de totes les administracions públiques en la intervenció en casos de maltractament infantil a les Illes Balears—, i les disposicions addicionals novena i desena —que estableixen els criteris comuns de cobertura, qualitat i accessibilitat en l’àmbit de la justícia juvenil i en el de la protecció de menors, respectivament. Igualment, destaca la disposició addicional dotzena, que crea el registre autonòmic de declaracions de risc.