Compartir FaceBookCompartir TwitterCompartir Google+

El Ple aprova una DeclaraciĆ³ Institucional amb motiu del Dia Internacional per a l'ErradicaciĆ³ de la Pobresa

15 d'octubre de 2019

Abans de l'inici de la sessió plenària d'avui, el Ple ha aprovat una Declaració Institucional amb motiu del Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa, amb el text següent:

Amb motiu del Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa, el Parlament de les Illes Balears i les diputades i diputats que representem a la ciutadania de les nostres illes volem reiterar el nostre compromís unànime d’avançar en la lluita contra la pobresa extrema en la qual encara avui malviuen més de 1.400 milions de persones. Volem també reconèixer l'esforç d’institucions, entitats, col·lectius i persones que, defensant els drets humans, s'esforcen per aconseguir un món més just i lluiten contra la desigualtat.

El creixement i la recuperació econòmica, encara que estan permetent recuperar algunes de les polítiques i pressupostos d'inclusió social o ocupació, no seran efectius mentre no garanteixin de manera estable el dret a una vida digna a totes i cadascuna de les ciutadanes i ciutadans de les Illes Balears.

Informes com els de la Fundación Formento de Estudios Sociales y de Sociología Aplicada (Foessa) ens alarmen de la crisi de desigualtat que estam vivint, amb una societat enormement polaritzada entre rics i pobres.

Segons l’informe a les Illes Balears 243.000 persones, un 21,5 per cent de la població total, es troben en situació d’exclusió social, sent la tercera Comunitat Autònoma amb el percentatge més alt de l’Estat. Dins aquest grup hi situa un grup especialment vulnerable, format per la població en situació d’exclusió social severa, que quantifica en 98.000 persones. L'informe determina que l'habitatge és un factor clau de la desigualtat a Balears i una de les principals característiques de l'exclusió social en la nostra Comunitat. Altres factors de risc són l'atur i la qualitat de l'ocupació, amb especial atenció que la temporalitat està generant treballadors pobres i exclosos i les situacions de conflicte social, com a addiccions, relacions familiars deteriorades o maltractament.

Aquestes dades posen en evidència que, a pesar que aquests anys s’ha reduït el nombre de persones en risc d’exclusió social les institucions han de fer més esforços per tal que tots els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears puguin tenir una vida més digna, amb millors condicionals laborals, salarials i d’accés a l’habitatge.

Volem reconèixer l'esforç i la solidaritat de gran part de la població de les nostres illes en els pitjors anys de la crisi econòmica: famílies, veïnat i especialment les persones majors. Sabem de la seva feblesa i de les greus dificultats que tindrien per a afrontar una nova crisi. Per això, som conscients del deure de continuar avançant en un  model social en el qual no es permeti deixar ningú al marge, i en el qual des dels poders públics es garanteixin els drets constitucionals i la inclusió de tots els grups socials.

És especialment urgent i vital per al futur de la nostra societat evitar la transmissió intergeneracional de la pobresa. Cal continuar lluitant per a evitar que els nins i nines que avui viuen en famílies en la pobresa estiguin condemnats a sofrir-la la resta de la seva vida, així com les seves filles i fills.

Commemorem aquest dia quan assistim a una creixent evolució dels prejudicis, estereotips, intolerància i fins a menyspreu a les persones en risc de pobresa o exclusió. Els delictes d'odi a Espanya es van incrementar gairebé en un 93% des de l'any 2011 fins al 2015. En les xarxes socials només entre 2015 i 2016 els delictes d'odi van créixer en un 82%, segons la Fiscalia General de l'Estat.

Fenòmens com el racisme, la xenofòbia i l’aporofòbia (odi a les persones en pobresa) són especialment incidents. En aquest últim cas, una de cada cinc persones sense llar ha estat agredida físicament almenys una vegada, i una de cada tres ha estat insultada o vexada.

Les persones no són culpables de la seva pobresa. No ho són les nines i nins ni les seves mares i pares. Tampoc ho són de la seva exclusió les persones amb discapacitat, migrants, refugiades o de la comunitat gitana, les joves i nois tutelats o els privats de llibertat. Ningú és culpable del seu sofriment.

Cap persona ha de ser exclosa o deixada enrere, sigui jove, desocupada, jubilada o sense llar.

Els poders públics tenim la responsabilitat de garantir la igualtat de tota la ciutadania, posant en marxa les mesures necessàries per a reduir les desigualtats socials, econòmiques, laborals, combatre la discriminació i afavorir el respecte, la tolerància i la participació política activa de tots els ciutadans i ciutadanes. 

Tenim també el compromís de difondre i posar el focus en les experiències positives, i en els exemples d'harmonia i convivència normalitzada, que són la majoria, evitant la difusió d'una visió distorsionada i no real de les persones que viuen situacions d'exclusió social.

En aquest Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa volem fer una crida per a no caure en la ignorància dels prejudicis, i fer un pas cap a la inclusió urgent de les persones que no es troben en igualtat de condicions per a la consecució d'una vida digna.