
El Projecte de llei de modificació de la Llei electoral de la CAIB supera les esmenes a la totalitat
18 de diciembre de 2014
Aquest projecte legislatiu, que proposa passar dels 59 diputats actuals a 43, continuarà ara la tramitació parlamentària en ponència i en comissió. Per a la seva aprovació serà necessària una majoria qualificada de dos terços.
Durant la sessió plenària celebrada aquest matí, el Projecte de llei de modificació de la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ha superat les dues esmenes de totalitat de devolució que s'hi havien presentat i, per tant, continuarà la tramitació, en ponència i en comissió, i tornarà al ple per al debat i la votació final.
Ambdues esmenes, que han sol·licitat la devolució del projecte, presentades pels grups parlamentaris MÉS i Socialista, han estat defensades pels parlamentaris Gabriel Barceló i Cosme Bonet, respectivament. En torn en contra ha intervingut la diputada del Grup Popular Margalida Cabrer.
Per al Grup MÉS "el Projecte de llei presentat pel Govern vulnera l'autonomia parlamentària i pretén reduir la pluralitat democràtica de la cambra de sobirania popular. Debilita el Parlament com a institució de control de l'executiu i també com a poder legislatiu".
Per la seva part, l'esmena del Grup Socialista argumenta que "modificar la composició del Parlament de les Illes Balears trastoca el resultat de les convocatòries electorals futures, influeix en els resultats que es puguin obtenir, però a més també romp amb l’equilibri establert entre territoris i representació proporcional, tot plegat elements que requereixen d’un important consens, tal com es troba clarament indicat a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears quan s’exigeix una majoria qualificada".
"Per obtenir aquesta majoria qualificada", ha exposat el Grup Socialista, "es requereix de l’acord de diversos grups parlamentaris actualment constituïts al Parlament de les Illes Balears, i això vol dir un procés de diàleg i negociació previ a l’elaboració del projecte de llei, procés que en aquest cas no s’ha donat, donant com a fruit el projecte de llei objecte d’aquesta esmena a la totalitat, que constitueix un debat estèril des del moment que el Govern coneix, a priori, la postura contrària dels grups i partits polítics, exceptuant el que li dóna suport, a les mesures que proposa en aquest projecte de llei".
Finalment, es justifica l'esmena perquè "el Govern planteja rompre els equilibris territorials sense haver obert tampoc un debat en profunditat ni haver consultat experts, sobre la conveniència d’abordar la modificació de la composició del Parlament en el sentit que proposa".
Durant el debat, el vicepresident i conseller de Presidència, Antonio Gómez, ha obert un torn incidental per defensar la iniciativa legislativa exercida des de l'executiu autonòmic.
Exhaurits tots els torns, s'ha procedit a la votació conjunta d'ambdues esmenes que han estat rebutjades per 32 vots en contra (Popular) i 24 vots a favor (MÉS, Socialista i Margalida Font).
Contingut del projecte de llei
El Consell de Govern, a proposta de Vicepresidència i Conselleria de Presidència, aprovà el passat 10 d'octubre el Projecte de llei de modificació de la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la CAIB.
El projecte de llei proposa passar dels 59 diputats actuals a 43, és a dir, una reducció de 16 diputats al Parlament balear, que suposarien un 27,12 % menys. Per circumscripcions, la composició de la cambra balear quedaria distribuïda de la manera següent: Mallorca, 24 (-9); Menorca, 9 (-4); Eivissa, 9 (-3), i Formentera mantindria 1 diputat.
El projecte de llei també insta el Parlament a "analitzar l'afectació que la reducció d'escons suposa en la seva organització i podrà proposar, si escau, la reducció del nombre de comissions i /o la disminució dels seus membres, els de la Mesa i també la racionalització dels mitjans personals i materials".
Segons el Govern, amb la mesura que aquest projecte de llei planteja "es vol transmetre un missatge a la ciutadania que totes les institucions, inclòs el Parlament de les Illes Balears, també ajusten la seva despesa en èpoques de crisi, després de les mesures de contenció de la despesa implantades en l'Administració autonòmica amb la reducció del nombre de conselleries i direccions generals, la supressió i suspensió de l'activitat de determinats òrgans consultius, i la racionalització del sector públic autonòmic".