Avui matí s'ha celebrat a la seu del Parlament l'acte institucional del Dia de les Illes Balears, amb motiu del XXXIIè aniversari de l'Estatut d'Autonomia, amb l'assistència de nombrosos ciutadans. 

El discurs de la presidenta del Parlament, Margalida Durán, que ha centrat l'acte, ha recordat que l'entrada en vigor de l'Estatut suposà "una fita històrica, que va possibilitar la nostra autonomia com a poble, és a dir, el nostre autogovern com a comunitat”.

Per a Durán, com a presidenta del Parlament, “no puc sinó lloar les institucions que sorgiren d’aquell Estatut i que, des de 1983, han anat creixent i adaptant-se a la realitat històrica de cada moment en benefici de tots els habitants de les nostres illes”.

Per això ha volgut agrair “a totes les forces polítiques i socials que ens han precedit”, perquè “s’esforçaren per construir i consolidar l’entramat institucional autonòmic que avui tenim a la nostra disposició”.

El Parlament "una institució viva, oberta i dinàmica"

Al discurs institucional, la presidenta ha destacat la funció del Parlament que "ha demostrat que és una institució viva, oberta i dinàmica, on no només s’han pogut confrontar idees, sinó on també s’ha arribat a acords unànimes”.

Per a Durán “aquest és el camí que tots hem de seguir” perquè els ciutadans demanen als polítics “capacitat de consens, diàleg, moderació i voluntat de trobar els punts d’enteniment que millor obeeixin a l’interès col·lectiu”.

Per això, la presidenta del Parlament ha volgut fer notar un bon nombre d’iniciatives “que s’han aprovat per acord i que han donat resposta a demandes històriques de la nostra societat”: l’aprovació de la modificació de la Llei de serveis socials i la de cans d’assistència, la lectura de fins a 28 declaracions institucionals, la postura contra les prospeccions petrolieres, la proposició no de llei que reclama una inversió major a les Balears per part de l’Estat espanyol i, finalment, la recent presa en consideració per unanimitat de la Proposició de llei de drets i garanties de les persones en el procés de morir.

Amb aquests exemples d'acord "podem proclamar que les institucions autonòmiques no són de cap partit ni de cap color polític, que les institucions són de la democràcia i de l'autonomia, són dels ciutadans a qui representen i estan al seu servei; sense excloure ningú", ha afirmat la presidenta.

Condemna de la corrupció, lloança de la política i crida a la participació ciutadana

Margalida Durán ha condemnat la corrupció que ha qualificat com “irresponsable, deslleial, perversa i antidemocràtica d’una minoria” que, “en temps de crisi, on la gent ha vist minvats el seu patrimoni personal i la seva qualitat de vida, aquesta falta de virtut encara causa més crispació i indignació”.

Per a Durán “un polític corrupte no és un polític, és una persona no mereixedora d’aquest nom que ha de ser immediatament apartada per salvaguardar les institucions de la seva pitjor malaltia: la desafecció ciutadana”.

En contraposició a la corrupció, la presidenta ha lloat la pràctica política, en majúscules, perquè “desinteressar-nos per la política, renunciar a la nostra participació democràtica és com amputar-nos una part de nosaltres mateixos, una part que ens constitueix, i que, en cas de supressió deixa irremeiablement un buit a les nostres ànimes”. “Perquè la política la feim tots; perquè a la democràcia, tots som polítics”, ha afirmat. "Per això, em permetreu que avui us demani màxima participació en les pròximes eleccions del mes de maig".

“He intentat servir aquesta institució amb fidelitat a l’esperit de la seva creació”

Margalida Durán s’ha referit, en el que és el seu darrer discurs institucional de commemoració del XXXII aniversari de l’Estatut, a la seva experiència personal política. “Les meves primeres passes en el món de la política han tingut lloc dins d’aquesta casa”, i ha manifestat l’afecte que professa a tots els diputats i diputades que han format part d’aquesta VIII legislatura i a tots els funcionaris del Parlament. “Gràcies a tots, de cor, pel vostre esforç i per la feina ben feta”, ha agraït la presidenta.

Unes institucions més transparents

Per a la presidenta del Parlament “les institucions, a petició de la ciutadania, s’han tornat més transparents”, i com a exemple ha exposat “el canvi de la web del Parlament, que el dia d’avui, és pionera en la inclusió d’un apartat únic dedicat a la transparència".

"Encara queda molt per fer"

Malgrat la feina realitzada, per a Margalida Durán “encara queda molt per fer”. “Hem de reforçar el contacte directe amb la gent i apropar-nos a la seva realitat quotidiana. La societat ha de tenir a les institucions una mà on aferrar-se en els moments difícils”.

Durán ha apel·lat a la necessitat de fer política “propera, directa, a peu de carrer; d’escoltar la gent". “No podem baixar –ha afegit la presidenta- la guàrdia davant les necessitats reals de les persones”.

En definitiva que “queda molt per fer, i tenim a l’abast l’eina fonamental del canvi: la democràcia, la voluntat d’ajudar els altres i uns òrgans de govern autonòmics”.

Lectura d'articles de l'Estatut

Abans de la intervenció de la presidenta, cinc alumnes en representació de les Illes Balears han llegit alguns articles de l’Estatut. Lluc Peñaferranda, del centre Mestre Lluis Andreu de Formentera, estudiant de cinquè de primària, ha llegit l’article 9 relatiu a la ‘Condició política dels illencs’. Anabel Palmer, del Centre d’Educació Especial Príncipe de Asturias d’ASNIMO i estudiant de primària, l’article 11 relatiu a les comunitats illenques fora del territori; Pep Lluís Palmer, del Col·legi Santa Maria de Palma de Mallorca, estudiant de tercer de primària,  l’article 41 ‘Composició i règim electoral’; Dúnia de la Fuente, del Col·legi San José de Maó, estudiant de segon d’ESO, ha procedit a la lectura dels articles 42 i 43 ’Elegibles i electors’, respectivament. Finalment, Patricia Romero, del centre Can Misses d’Eivissa, estudiant de sisè de primària, ha llegit l’article 46 ‘Diputació Permanent’.

32 anys d'Estatut d'Autonomia

L'acte celebrat avui al Parlament s'emmarca dins l’aniversari de l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia, eina que ha permès que les nostres illes hagin arribat  a les quotes d'autogovern més altes de tota la seva història.

La Constitució Espanyola de 1978 reconeix i garanteix el dret d’autonomia de les nacionalitats i regions com un principi general d’organització territorial.

Ara fa 32 anys, el mes de febrer de l’any 1983, s’aprovà l’Estatut d’Autonomia que entrà en vigor l’1 de març de 1983, i és definit per la Constitució com la norma institucional bàsica de la comunitat autònoma.

La gestió del nostre Estatut fou llarga: la redacció de l’avantprojecte s’inicià el juny de 1980 i culminà el desembre de 1981; finalment, les Corts l’aprovaren l’any 1983. L’1 de març de 2007 es publicà la darrera reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

Dins el sistema d’organització institucional que ens atorgaren, el Parlament de les Illes Balears n'és la institució més important, neix directament de la voluntat popular, els seus membres són directament elegits pels ciutadans i és la màxima representació de la democràcia.