Avui matí, a la sala de Passes Perdudes del Parlament de les Illes Balears, ha tingut lloc l’acte de Commemoració del Dia Oficial de l’Holocaust, en el qual han participat membres de la Comunitat Jueva a les Illes Balears, amb la presència de representants del Govern, de l'Església Catòlica, d'associacions, de diputats i diputades de tots els grups parlamentaris. També ha comptat amb l'assistència d'un grup d'estudiants de primer curs de batxillerat de l'Institut Madina Mayurqa de Palma, el qual, abans de l'inici de l'acte, ha visitat l'edifici del Parlament, hi ha assistit a una conferència sobre l'Holocaust impartida per Abraham Barchilón, president de la Comunitat Jueva de les Illes Balears.

Aquesta commemoració, que s’organitza anualment, fa referència a la data de 27 de gener de 1945, en què l’exèrcit soviètic va alliberar el camp d’extermini d’Auschwitz, a Polònia, i que  l’Assemblea General de les Nacions Unides el novembre de 2005 va establir per a la commemoració anual de les víctimes de l’holocaust. El Parlament ha organitzat aquesta commemoració durant els darrers dotze anys.

L’acte s’ha iniciat amb la projecció d'un audiovisual en memòria de totes les víctimes de l'Holocaust.

Discursos

Tot seguit la presidenta del Parlament, Xelo Huertas, ha pronunciat un discurs en el qual ha manifestat que "el record del crim més gran contra la Humanitat que s'ha comès en temps moderns, ens reforça en la nostra voluntat d'honrar a totes i cadascuna de les víctimes de l'Holocaust”. Per a la presidenta "lamentablement i malgrat els esforços, sembla que la humanitat es complau en la desmemòria i això fa que seguim patint els efectes del fanatisme i la intolerància, que hàgim d'assistir periòdicament a actes de violència ètnica, religiosa, ideològica... que condemnen a pobles sencers a noves diàspores per no sofrir l'esclavitud, la mort i la falta de llibertat" Per això, ha afegit Huertas, "avui, amb motiu del Dia de l'Holocaust, proclamem la nostra voluntat de no cedir davant cap totalitarisme ni fanatisme, ni davant les seves amenaces a la llibertat, provinguin d'on provinguin, i que pretenguin estigmatitzar a persones per qualsevol raó, comprometent-nos a denunciar i oposar-nos per tots els mitjans a la conculcació dels drets humans, defensant la llibertat de creences sempre que no atemptin contra les creences dels altres".

A continuació, el president de la Comunitat Jueva de les Illes Balears, Abraham Barchilón, ha dit que l'acte era "per recordar a nines, nins, padrines, padrins, dones, homes víctimes de la barbàrie nazi. Sis milions de jueus, però també és just recordar a les altres víctimes: republicans, comunistes, homosexuals, etc.". Per a Barchilón: "amb aquestes vivències i records dolorosos, voldria transmetre un missatge de pau, de tolerància, de coratge i de lluita per la vida, de dignitat i respecte per cada ser humà i els seus valors, sia quina sia la seva raça, el seu credo; un missatge d'inspiració a la vida". Finalment, ha agraït al Parlament de les Illes Balears, com a màxima institució de l'expressió de la voluntat popular, que acordàs l'any 2005 institucionalitzar aquest acte en record i memòria de les víctimes de l'Holocaust.

Encesa d'espelmes

Acabats els parlaments, s’ha procedit a l’acte simbòlic d’encesa de set espelmes en record de les víctimes de l’holocaust nazi, sis per cada milió de jueus assassinats i una per les altres ètnies i grups socials també assassinats a la Shoá.

La  primera espelma ha estat encesa per Victor Casabé i Céssar Ribba, membres de la Comunitat Jueva de les Illes Balears; la segona  per Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca Unitat Cívica Republicana; la tercera per Henry Margulies, fill de dos jueus que passaren 14 mesos amagats a les clavegueres de Lvov per escapar del terror nazi i per Lynn De Lumen, vicepresidenta de la Comunitat Jueva de les Illes Balears; la quarta per Jacquelines Tobbias i per Tea Solal, membres de la Comunitat Jueva de les Illes Balears; la cinquena per  Marc Pons, conseller de Presidència del Govern de les Illes Balears; la sisena per Abrahan Barchilón, president de la Comunitat Jueva de les Illes Balears i, finalment, Xelo Huertas, presidenta del Parlament ha encès la setena. Durant aquests moments s'han escoltat unes peces musicals de la banda sonora de "La Llista de Schindler"

Amb les set espelmes enceses, César Ribba, ha cantat ‘El Male Rajamin’ en memòria de totes les víctimes. L’emotiu l’acte ha finalitzat amb un minut de silenci.