Compartir FaceBookCompartir TwitterCompartir Google+

El Parlament commemora el Dia Oficial de l'Holocaust

27 de enero de 2017

Avui matí, a la sala de Passes Perdudes del Parlament de les Illes Balears, ha tingut lloc l’acte de Commemoració del Dia Oficial de l’Holocaust, en el qual han participat membres de la Comunitat Jueva a les Illes Balears, amb la presència de representants del Govern balear, del Govern central, d'associacions, de diputats i diputades de tots els grups parlamentaris, entre altres autoritats.

Aquesta commemoració, que s’organitza anualment, fa referència a la data de 27 de gener de 1945, en què l’exèrcit soviètic va alliberar el camp d’extermini d’Auschwitz, a Polònia, i que  l’Assemblea General de les Nacions Unides el novembre de 2005 va establir per a la commemoració anual de les víctimes de l’Holocaust. El Parlament ha organitzat aquesta commemoració durant els darrers tretze anys.

Discursos

El vicepresident primer, en funcions de president Vicenç Thomàs, ha pronunciat un discurs en el qual ha recordat totes les víctimes directes: el poble jueu, principalment, però també tot un col·lectiu de persones heterogènies: col·lectius de perseguits per raons polítiques, de sexe o religioses; poble gitano; els maçons o les persones amb discapacitat; entre d’altres". Thomàs també ha volgut recordar "que la barbàrie nazi tocà directament el poble de les Illes Balears. La patiren ciutadans i ciutadanes de diferents pobles de la nostra comunitat autònoma que quan fugiren de la dictadura franquista foren deportats a diferents camps de concentració. D’entre aquelles persones, almenys n’hi ha 65, amb nom i llinatges, plenament documentades".

Per a Thomàs, totes les víctimes "són avui cru testimoni d’unes persones que patiren molt, i que lluitaren per la defensa de les llibertats i per una Europa democràtica" i que "no ens podem permetre la frivolitat ni d’ignorar ni d’oblidar. Recordar i tenir aquells fets presents és ben necessari". Finalment ha manifestat que "hem de recordar, per no oblidar. Perquè no torni a passar mai més. Per no caure en la degradació de la condició humana, per prevenir la barbàrie i evitar la xenofòbia. Perquè ningú no pot ser tractat com a inferior, ni cap poble ni cap ésser humà".

A continuació, el president de la Comunitat Jueva de les Illes Balears, Abraham Barchilón, ha dit que  "tots els crims són condemanables, però quan un crim es comet per la raó del ser d'una persona, i no del fer d'una persona, aquest encara és més condemnable". Per a Barchilón "hem de vetlar perquè les noves generacions coneguin aquesta part de la història, hem d'aplicar les leccions de l'Holocaust al món actual" i estar "vigilants front a la intransigència d'ideologies extremistes, les tensions comunitàries i la discriminació de les minories; i hem d'educar bé als nostres fills, en el respecte, en el diàleg i en la tolerància". Finalment, ha agraït al Parlament de les Illes Balears, com a màxima institució de l'expressió de la voluntat popular, que acordàs l'any 2005 institucionalitzar aquest acte en record i memòria de les víctimes de l'Holocaust.

Encesa d'espelmes

Acabats els parlaments, s’ha procedit a l’acte simbòlic d’encesa de set espelmes en record de les víctimes de l’holocaust nazi, sis per cada milió de jueus assassinats i una per les altres ètnies i grups socials també assassinats a la Shoà.

La  primera espelma ha estat encesa per Vicenç Thomàs, vicepresident primer, en funcions de president; la segona per Maria Salom, delegada del govern a les Illes Balears; la tercera per Catalina Cladera, consellera d'Hisenda i Administracions Públiques; la quarta per Abraham Barchilón, president de la Comunitat Jueva de les Illes Balears; la cinquena per Lin de Lumen, vicepresidenta de la Comunitat Jueva i Víctor Casabé, cohen de la Comunitat Jueva; la sisena per Jacqueline Thobias, presidenta de l'Institut de Relacions Culturals Balears-Isarel i per Manel Quadreny, president d'ARCA-Llegat Jueu i, finalment, la setena, per José Antonio de Haros Titos, Gran Oficial de Relacions Institucionals de la Gran Lògia d'Espanya.

Amb les set espelmes enceses, César Ribba, ha cantat ‘El Male Rajamin’ en memòria de totes les víctimes. L’emotiu l’acte ha finalitzat amb un minut de silenci i amb la projecció d'un audiovisual sobre l'Holocaust.

Els assistents, a la sortida de la sala, han pogut consultar un document que ha fet arribar l'associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica en el qual es relacionen els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears que varen ser deportats als camps nazis durant la dictadura.

 

Més informació ...