Compartir FaceBookCompartir TwitterCompartir Google+

El discurs del president Baltasar Picornell centra l'acte institucional del Dia de les Illes Balears

1 de marzo de 2017

Avui matí s'ha celebrat a la seu del Parlament l'acte institucional del Dia de les Illes Balears, amb motiu del 34è aniversari de l'Estatut d'Autonomia, amb l'assistència de nombrosos ciutadans. 

El discurs del president del Parlament, Baltasar Picornell, que ha centrat l'acte, ha recordat que l'entrada en vigor de l'Estatut suposà "l’establiment d’un sistema d’autogovern i la consolidació del principi de cooperació entre les nostres illes”.

El consens ha de ser una exigència

Per a Picornell, el consens ha de ser "una exigència dins aquesta cambra" i, en aquest sentit, ha fet esment de dues lleis com a exemples d’ampli consens assolit entre tots els grups parlamentaris: la Llei de la Renda Social Garantida "orientada justament als més vulnerables econòmicament", i la Llei que garanteix els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals "per eradicar la fòbia contra aquest col·lectiu".

Record per als illencs emigrants i per als refugiats

Al discurs institucional, el president del Parlament ha tingut un record "per a totes les persones menorquines, eivissenques, formentereres i mallorquines que han hagut de partir, moltes d’elles empeses per la necessitat de trobar noves oportunitats, fora de les Illes i, en molts casos, fins i tot a altres països". Picornell els ha transmès el "desig que, allà on siguin, puguin celebrar d’alguna manera aquesta festa que és també la seva".

"Gent que ha hagut de partir i gent que vol venir", ha afirmat el president Picornell per fer notar "el drama dels refugiats que fugen de guerres que els destrossen la vida per acabar tancats a camps. Aquí. A Europa. Al que anomenam primer món i que s’enorgulleix de ser el bressol de la democràcia". En relació als refugiats, el president del Parlament ha manifestat que la Mediterrània és "una mar que setmana rere setmana esdevé tomba d’éssers humans que fugen de l’horror", que aquesta tragèdia "no es pot tolerar" i que com a "poble d’acollida i solidari" que són les Balears les ciutadanes i els ciutadans "volem col·laborar per donar una solució digna a les persones afectades per aquest drama".

Compromís per una societat més igualitària: les dones.

Baltasar Picornell també ha recordat la pròxima data del 8 de març assenyalada com a Dia Internacional de les dones i ha aprofitat "per demanar el compromís de totes i tots en la lluita per una societat més igualitària" i per afirmar que "les diferències salarials, la major precarietat laboral que pateixen les dones o el fet que la pobresa tengui massa sovint cara de dona, són injustícies que una societat moderna no es pot permetre, sobretot si, com és el cas, deriven en violència de gènere. Ni una més. Ni una menys".

El síndic de greuges: un repte pendent

"Un altre repte pendent i que assumesc com a actual president d’aquesta cambra és el d’aconseguir posar en marxa i consensuar la Sindicatura de Greuges", ha afirmat Picornell. Per al president del Parlament el síndic de greuges "és una figura prevista al nostre Estatut d’Autonomia per defensar les llibertats i els drets fonamentals de totes les ciutadanes i els ciutadans de les Illes Balears. "Una reivindicació que es fa any rere any" i que "avui tampoc no podia faltar"; ha desitjat que "sigui la darrera vegada que s’hagi de fer", perquè "és una qüestió d’interès general" i que és necessari "arribar a un consens".

Autogovern que ha permès assolir molts objectius

El president Picornell, al seu discurs institucional, també ha fet esment i lloat l’autogovern que ‘ens ha permès assolir molts dels objectius que com a comunitat ens vàrem plantejar des d’un principi’; però que ‘difícilment podem consolidar i enfortir la nostra autonomia si no se’ns permet decidir res en qüestions cabdals com, per exemple, la política aeroportuària’. Amb ‘més i millor democràcia, més i millor parlamentarisme’ ens ‘conduiran a més i millor autogovern’. En aquest sentit, ha assenyalat Picornell, ‘qualsevol esforç és necessari per conquerir més drets i llibertats per a totes les ciutadanes i els ciutadans de les Illes Balears’ i ha demanat ‘paciència’ a ‘tota la gent, col·lectius amb inquietuds diferents, que està pendent de normes que actualment es debaten en aquesta institució’, perquè ‘tot arriba’.

Un Parlament proper a la gent del carrer

Al colofó del discurs institucional, el president del Parlament ha fet notar la necessitat de ‘salvar la distància creixent amb la gent del carrer, perquè al cap i a la fi som aquí per representar-la’. Per a Picornell ‘és aquesta la responsabilitat per a la qual ens han triat. De tots nosaltres depèn que aquest Parlament esdevengui vertaderament una institució del segle XXI, oberta, transparent i accessible’. Amb aquestes paraules el president ha aprofitat l’ocasió per convidar els ciutadans a gaudir dels actes programats per celebrar aquesta Diada, ‘la festa dels que vivim i estimam les nostres illes’, i ha fet esment a la jornada de portes obertes que ha organitzat per avui horabaixa la cambra autonòmica. ‘Avui és només un dia, però aquest portal, aquest edifici, serà sempre accessible a les ciutadanes i als ciutadans de la nostra comunitat. Al cap i a la fi sou vosaltres els que donau sentit a aquesta casa’. Amb aquestes paraules ha clos el president del Parlament el discurs institucional de la commemoració del 34è aniversari de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

Lectura d'articles de l'Estatut

Abans de la intervenció del president, quatre alumnes en representació de les Illes Balears, han llegit alguns articles de l’Estatut. Marina Bonilla Borrás, del col·legi Can Bonet de Sant Antoni de Portmany, estudiant de primer d’ESO, ha llegit l’article relatiu a la ‘Insularitat’. Dominique Glindmeyer, estudiant del centre d’educació Gaspar Hauser de Palma, l’article 21 relatiu a  ‘Pobresa i Inserció social’; Esther Vidal Roig, de l’IES Marc Ferrer de Formentera, estudiant de quart d’ESO, l’article 23 relatiu al ‘Medi Ambient’; i, finalment, Lidia Valls Grau, del col·legi La Salle d’Alaior, estudiant de segon d’ESO, ha procedit a la lectura de l’article 23 que fa referència als ‘Drets relatius a l’ocupació i el treball’

Trenta-quatre anys d'Estatut d'Autonomia

L'acte celebrat avui al Parlament s'emmarca dins l’aniversari de l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia, eina que ha permès que les nostres illes hagin arribat  a les quotes d'autogovern més altes de tota la seva història.

La Constitució Espanyola de 1978 reconeix i garanteix el dret d’autonomia de les nacionalitats i regions com un principi general d’organització territorial.

Ara fa 32 anys, el mes de febrer de l’any 1983, s’aprovà l’Estatut d’Autonomia que entrà en vigor l’1 de març de 1983, i és definit per la Constitució com la norma institucional bàsica de la comunitat autònoma.

La gestió del nostre Estatut fou llarga: la redacció de l’avantprojecte s’inicià el juny de 1980 i culminà el desembre de 1981; finalment, les Corts l’aprovaren l’any 1983. L’1 de març de 2007 es publicà la darrera reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

Dins el sistema d’organització institucional que ens atorgaren, el Parlament de les Illes Balears n'és la institució més important, neix directament de la voluntat popular, els seus membres són directament elegits pels ciutadans i és la màxima representació de la democràcia.