Compartir FaceBookCompartir TwitterCompartir Google+

Els diputats que han visitat els campaments de refugiats de Tindouf reafirmen la unanimitat en la lluita per la causa sahrauí

10 de mayo de 2017

Una delegació de diputats del Parlament de les Illes Balears, juntament amb una representant del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació i gràcies a la coordinació de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, han conegut de mà dels membres del govern de la RASD la situació en la qual viu el poble sahrauí.

Diputats de diferents grups parlamentaris, alguns d'ells pertanyents a l'Intergrup parlamentari Pau i Llibertat al Sàhara, han visitat, en els darrers dies, els campaments de refugiats de Tindouf, a Algèria, on viuen 250.000 sahrauís que van fugir de la guerra després que el Marroc ocupàs el seu territori. Aquest viatge ha servit, en paraules de Conxa Obrador, presidenta de l'Intergrup, per reafirmar la unanimitat de tots els grups parlamentaris en la lluita per la causa sahrauí.

La visita als campaments ha estat coordinada per l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, comptant amb l'assistència de la seva presidenta, Catalina Rosselló, i la coordinadora de l'associació, Catalina Oliver, juntament amb els diputats del Grup Popular Miquel Jerez i María José Ribas; del Grup Socialista Conxa Obrador, Enric Casanova i Sílvia Limones; del Grup Podem Marta Maicas i del Grup El Pi-Proposta per les Illes Balears Maria Antònia Sureda; a més del regidor de l'Ajuntament de Palma Aligi Molina; i la representant del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació Catalina Fullana.

La delegació balear es va poder reunir també amb el president de la República Àrab Sahrauí Democràtica, Brahim Gali, qui es va queixar de la manca de suport del Govern d'Espanya tot i tenir la «responsabilitat moral, política i històrica de donar una solució al conflicte que el mateix Govern espanyol va provocar», pel que va reclamar un impuls de les negociacions perquè es compleixi el decret de les Nacions Unides sobre la celebració del referèndum sobre la seva autodeterminació, compromís que han adquirit els parlamentaris balears.

A més, els diputats que han participat en la visita també s'han compromès a «exigir a l'Estat espanyol que reconegui l'estatus diplomàtic de la RASD» i a fer iniciatives per «demanar el compliment i la defensa dels drets humans als territoris ocupats on la població és perseguida i torturada pel Marroc», ja que «la lluita del poble sahrauí és la nostra lluita».

Conxa Obrador ha denunciat que el Govern espanyol «hauria d'acceptar les reivindicacions del poble sahrauí» i ha apostat per «impulsar iniciatives en el marc autonòmic, estatal i europeu per tal que Espanya lideri el procés perquè la democràcia arribi al Sàhara i el Marroc es vegi obligat a acceptar aquesta democràcia», criticant que «Espanya està a favor de la democràcia excepte en el cas del Sàhara».

Aquesta visita ha donat l'oportunitat als parlamentaris balears de reunir-se amb diferents representants del Govern de la RASD i entitats i organitzacions que treballen als campaments per conèixer de primera mà les duríssimes condiciones en les que viuen les persones refugiades amb mancances d'equipaments mèdics i medicaments, una dràstica reducció de l'ajuda internacional i una important minva d'aliments que provoca un greu problema de malnutrició i anèmies a la població, la falta d'oportunitats per als joves o la violació sistemàtica dels drets humans als territoris ocupats pel Marroc on es produeixen tortures i violacions a la població sahrauí.

Els parlamentaris han valorat molt positivament poder conviure amb una família sahrauí, una experiència que els ha permès viure en primera persona de la mateixa manera que ho fa el poble sahrauí i, sobretot, sentir la generositat i hospitalitat d'un poble que, tot i viure en una precarietat absoluta, ofereix tot el que té a qui els visita.

Els diputats han recordat que la causa sahrauí va començar amb un procés de descolonització el 1975, amb una cessió il·legal del territori, fins aleshores ocupat pel Govern espanyol, al Marroc, i la posterior guerra entre aquest país i el poble sahrauí que va durar fins al 1991. Aquest seguit d'esdeveniments va acabar provocant un exili de 250.000 persones refugiades als campaments de Tindouf, expulsades de la seva terra i separades de la resta de població sahrauí que va quedar als territoris ocupats per un mur de 2.750 kilòmetres.

Més informació ...
Documents