Compartir FaceBookCompartir TwitterCompartir Google+

El discurs del president Baltasar Picornell centra l'acte institucional del Dia de les Illes Balears

1 de marzo de 2018

Avui matí s'ha celebrat a la seu del Parlament l'acte institucional del Dia de les Illes Balears, amb motiu del 35è aniversari de l'Estatut d'Autonomia, amb l'assistència de nombrosos ciutadans. 

El discurs del president del Parlament, Baltasar Picornell, que ha centrat l'acte, ha recordat que l'entrada en vigor de l'Estatut suposà "una data assenyalada en la qual vàrem reprendre no només la nostra autonomia, sinó també els nostres dres com a poble, i vàrem reobrir i crear les institucions de les quatre illes".

Una societat que ha canviat

Per al president del Parlament, "es de 1983 la societat ha canviat. Avui, la desafecció per la política i per qui la conformam, fruit dels escàndols de corrupció, ha creat una escletxa entre la política i la ciutadania. Els ciutadans han augmentat el seu nivell d'exigència i la tolerància ha assolit un nou límit. Cada vegada s'exigeix més responsabilitat i transparència. El nostre paper ha de ser el de donar resposta a aquestes demandes per revertir aquest distanciament. Sentir la veu de qui ens ha dipositat la seva confiança i fer-los partícips és imprescindible per avançar cap a una societat més forta".

Apropar el Parlament a la ciutadania

El president ha recordat el seu compromís "de visitar totes les illes, per conèixer de primerà mà les seves inquietuds en matèria legislativa, així com les sensibilitats del seu teixit associatiu", fet que ha servit per "escoltar, entre d'altres les reivindicacions de col·lectius afectats per l'agressiu mercat de l'habitatge". 

Modernització del Parlament

Un altre punt del discurs s'ha centrat en la modernització del Parlament. Així la recentment inaugurada sala de videoconferències de l'edifici Ramon Llull, i les futures actualització del sistema audiovisual de la sala de Plens i reforma de l'antic restaurant, a més d'una modificació del Reglament del Parlament, han estat els objectius marcats per dur a terme.

Oficina anticorrupció

El president ha destacat afirmat que la corrupció és el principal causant de la desafecció política, defensant que "la creació de l'Oficina Anticorrupció és una passa important per posar fi per sempre al mal ús que s'ha fet d'allò que és de totes i per recuperar aquesta confiança en les institucions".

Consens polític i llengua catalana

Baltasar Picornell ha agraït el consens que marcà la "Llei de Fosses" i la presentació de la "Llei del Tercer Sector" el mes passat, i ha demanat a tots els diputats "remar en la mateixa direcció per aprovar la "Llei de memòria democràtica". Una altra idea de consens que ha volgut manifestar el president ha estat la de millorar el finançament de les illes, i també ha demanat que, en relació a la llengua catalana, ·"l'esperit de consens de 1986 hauria de prevaldre davant la temptació de fer d'un idiome una eina política. 

Violència de gènere

El president ha denunciat que les dones "segueixen cobrant menys i topant un cop rere un altre amb aquest sostre de vidre que les priva de ser valorades". Per a Picornell "totes les persones tenim un paper important per crear relacions d'igualtat" i acabar en la violència de gènere. 

Nou model territorial

Picornell també ha defensat al seu discurs que "la definició d'un nou model territorial i un aprofundiment de l'autogovern a través de la reforma de l'Estatut ens hauria de garantir les nostres aspiracions com a poble". El president, en aquest sentit, ha afegit que "ha arribat el moment de revisar i actualitzar tot allò que no ens ajudi a construir un projecte comú"; "no podem estar 40 anys més a fer-ho" ha afirmat el president. 

Lectura d'articles de l'Estatut

Abans de la intervenció del president, quatre alumnes en representació de les Illes Balears, han llegit alguns articles de l’Estatut. Clàudia Prats, del col·legi Mare de les Neus de Sant Josep de la Talaia, estudiant de 6è de primària, ha llegit l'article 4 relatiu a la llengua pròpia; Juan José Braojos, del Centre d'Educació Especial de Son Ferriol, estudiant de 2n d'educació bàsica, ha llegit l'article 15 relatiu al dret de participació; Lluc Síntes, de l'IES Biel Martí de Ferreries, esudiant de 1r d'ESO ha llegit l'article 17 relatiu a la no-discriminació per raó de sexe i, finalment, Elma Juan, del CEIP El Pilar de Formentera, estudiant de 6è de primàri, ha llegit la Disposició Addicional Sisena, relativa a règim especial interinsular de les Illes Balears.

Agraïments

Finalment, Baltasar Piconrell ha aprofitat el discurs "per agrair a les meves companyes i companys de l'hemicicle l'esofrç que han fet al llarg d'aquest any per arribar a consensos"; al personal de la casa perquè "sense la vostra ajuda diària de ben segur que seria molt més complicat dur a terme la nostra tasca" i, també, als periodistes i mitjans de comunicació que són "l'altaveu que aquest Parlament necessita per visibilitar la feina que s'està fent, amb els encerts però també amb els errors que cometem i que ens serveixen per aprendre. 

Trenta-cinc anys d'Estatut d'Autonomia

L'acte celebrat avui al Parlament s'emmarca dins l’aniversari de l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia, eina que ha permès que les nostres illes hagin arribat  a les quotes d'autogovern més altes de tota la seva història.

La Constitució Espanyola de 1978 reconeix i garanteix el dret d’autonomia de les nacionalitats i regions com un principi general d’organització territorial.

Ara fa 35 anys, el mes de febrer de l’any 1983, s’aprovà l’Estatut d’Autonomia que entrà en vigor l’1 de març de 1983, i és definit per la Constitució com la norma institucional bàsica de la comunitat autònoma.

La gestió del nostre Estatut fou llarga: la redacció de l’avantprojecte s’inicià el juny de 1980 i culminà el desembre de 1981; finalment, les Corts l’aprovaren l’any 1983. L’1 de març de 2007 es publicà la darrera reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

Dins el sistema d’organització institucional que ens atorgaren, el Parlament de les Illes Balears n'és la institució més important, neix directament de la voluntat popular, els seus membres són directament elegits pels ciutadans i és la màxima representació de la democràcia.

Més informació ...
Documents