El Parlament ha aprovat avui amb un ampli consens amb la major part dels articles la Proposició de Llei de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears. La iniciativa legislativa ha estat exercida conjuntament pels grups parlamentaris Socialista, Podem Illes Balears, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca i el seu dictamen s’ha elaborat en el si de la Comissió d’Assumptes Socials i Drets Humans del Parlament.

Debat

El debat s’ha encetat amb la defensa de les esmenes que, havent estat debatudes en ponència i en comissió, no han estat incorporades al dictamen i s’han volgut mantenir “vives” per al debat plenari. Amb aquesta finalitat han intervingut Maria Antònia Sureda (El Pi Proposta per les Illes Balears), Juan Manuel Lafuente (Popular) i Xavier Pericay (Mixt-Ciutadans).

En contra de les esmenes defensades i en favor de la Proposició de llei, s’han expressat Laura Camargo (Podem Illes Balears), David Abril (MÉS per Mallorca), Patricia Font (MÉS per Menorca), Xelo Huertas (Mixt) i Sílvia Cano (Socialista).

Cap de les esmenes mantingudes al plenari no ha estat aprovada, a excepció de la núm. 8692/17 del Grup Parlamentari Mixt (Ciutadans), relativa a l'article 29, la qual ha estat transaccionada, en el sentit de no incloure a l'esmena l'educació primària.

Contingut de la llei.

La llei s’estructura en sis títol i s’articula en quatre eixos principals: el dret a la veritat, el dret a la memòria democràtica, el dret a la reparació i reconeixement de les víctimes i les garanties de no-repetició.

La llei té per objecte una quàdruple finalitat: “l’establiment de polítiques públiques de memòria democràtica, és a dir, totes aquelles polítiques per garantir la reparació d’aquelles persones, grups i col·lectius que varen patir repressió durant la guerra civil i la dictadura franquista, i per reconèixer la contribució de totes aquelles persones, grups i col·lectius que des de diferents ideologies han contribuït a la democràcia”. També “vetllar pel coneixement i la difusió de la història de les Illes Balears durant la II República, la Guerra Civil, la Dictadura franquista, la Transició i l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia l’any 1983, com a llegat cultural de les Illes Balears”; “garantir que els espais de convivència siguin espais per a la cultura democràtica i la concòrdia, així com reconèixer la tasca de les entitats memorialistes per restituir la memòria de les víctimes i reclamar justícia”; i, finalment, “rebutjar i impedir qualsevol manifestació que suposi un reconeixement del franquisme o una exaltació de la sublevació, la Dictadura franquista o el mateix dictador.”