Compartir FaceBookCompartir TwitterCompartir Google+

El Parlament aprova la Llei d'habitatge de les Illes Balears

29 de mayo de 2018

La sessió plenària de Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei d’habitatge de les Illes Balears. La majoria dels punts de l'articulat s'han aprovat amb els vots favorables de grups parlamentaris MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca, Podem Illes Balears i Socialista, a més de la diputada del Grup Mixt Xelo Huertas. No s'ha aprovat cap de les 145 esmenes mantingudes al Projecte de llei.  

En relació a la Disposició final segona bis de ‘Modificació de la Llei 5/2012, de 23 de maig, de mesures urbanístiques per a l’execució del Centre Internacional de Tennis Rafael Nadal’, després de rebutjar-se els dos vots particulars dels grups parlamentaris Podem Illes Balears i MÉS per Menorca, ha estat aprovada per 37 vots a favor (Mixt-Gijón, Mixt-Ciudadanos, El Pi-Proposta per les Illes Balears, Popular i Socialista) i 18 vots en contra (Mixt-Huertas, Podem, MÉSxMenorca, MÉSxMallorca).

Tramitació parlamentària

El Projecte de llei entrà al registre del Parlament dia 11 de setembre de 2017, després que el Consell de Govern de les Illes Balears, a proposta de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, l’aprovàs i pogués iniciar la tramitació parlamentària (4/08/17).

El Ple del Parlament, en sessió de dia 6 de febrer de 2018, rebutjà l’esmena a la totalitat de devolució presentada pel Grup Parlamentari Popular per 33 vots en contra, 22 vots a favor i 2 abstencions. (Nota informativa) (Diari de sessions)

Superada l’esmena a la totalitat, el Projecte de llei es va remetre a la Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial (Diari de Sessió) on se substanciaren debats i votacions que incorporaren esmenes parcials que permeteren elaborar primer un informe de ponència i, a continuació, un Dictamen de la Comissió, que ha estat debatut i aprovat avui en sessió plenària.

Debat plenari

El debat del Projecte de llei al plenari s’ha encetat amb la defensa de les 145 esmenes i dels 2 vots particulars que els grups parlamentaris han mantingut per al seu debat en plenari, després de no haver estat aprovades ni en ponència ni en comissió, amb la distribució següent:

  • 17 esmenes del GP El Pi-Proposta per les Illes Balears, amb la intervenció de Josep Melià.
  • 12 esmenes del Grup Mixt, amb la intervenció de Xelo Huertas.
  • 36 esmenes del Grup Mixt-Ciudadanos, amb la intervenció de Xavier Pericay.
  • 11 esmenes i el vot particular presentat a l’addició d’una nova disposició final (esmena 15621/17) ha intervingut Carlos Saura i Aitor Morràs.
  • 60 esmenes del Grup Popular, amb la intervenció de Sandra Fernández.
  • 9 esmenes del Grup Mixt-GxF.
  • Vot particular del Grup Parlamentari MÉSxMenorca a l’addició d’una nova disposició final (esmena 15621/17), ha intervingut Patricia Font.

Al torn de fixació de posicions, s’han manifestat la diputada Joana Aina Campomar (MÉS per Mallorca) i el diputat Damià Borràs (Socialista).

No s'ha aprovat cap de les 145 esmenes mantingudes al Projecte de llei ni tampoc els dos vots particulars.  

Contingut de la llei

Aquesta Llei té com a objecte fer efectiu, en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, “el dret a un habitatge digne, adequat i assequible reconegut en la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, d’acord amb els estàndards del dret internacional de drets humans”.

Amb la voluntat que s’ha expressat, el text d’aqueta Llei s’estructura en nou títols, seguits de set disposicions addicional, dues de transitòries, una de derogatòria i tres de finals.

El títol I de la Llei desenvolupa les disposicions generals aplicables, amb la concreció deis principis rectors que han de permetre interpretar la voluntat del legislador en aquesta matèria, la incorporació d'un conjunt de definicions que han de facilitar-ne l'aplicació, i la consideració de la política d'habitatge com un servei d'interès general, de manera que s'encaixa amb els pronunciaments ja consolidats en les institucions europees. Es defineix explícitament la figura de gran tenidor d'habitatge. També s'incorpora un precepte destinat a garantir la presencia de l'habitatge en les polítiques públiques i, entre d'altres, en els instruments de planificació urbanística.

El títol II conté la referencia a la distribució de competències entre les diferents administracions públiques en matèria d'habitatge, a partir del principi de col·laboració entre aquestes.

El títol III es dedica a concretar tot allò relacionat amb les condicions de l'habitatge en un sentit ampli.

El títol IV és intencionalment el més extens de la Llei i també el “més innovador” en la mesura que conté totes les accions que configuren una política de protecció i promoció de l'habitatge: especial tractament la problemàtica deis habitatges desocupats, es regula la creació d'un registre d'habitatges desocupats, en el cas dels grans tenidors, la Llei preveu la cessió obligatòria dels seus habitatges a la gestió pública, de manera que se'n garanteixi el lloguer si i ha una demanda d'habitatge insatisfeta en la mateixa població. Aquesta cessió s'ha de fer, en tot cas, amb garanties suficients cap als grans tenidors. Finalment, el capítol V es dedica a la protecció en els casos de l'anomenada garantia del manteniment dels subministraments bàsics.

El títol V regula la Mesa Autonòmica de l'Habitatge com un espai específic de reflexió en el qual participin també altres agents implicats, tant públics com privats, de l'àmbit balear.

El títol VI recull i regula la Mesa per a la garantia del manteniment dels subministraments bàsics

El títol VII, la Llei regula l'obligació de dipòsit de les fiances d'arrendament, aspecte establert en la legislació d'arrendaments urbans i fins avui no tractat en la legislació balear.

En el títol VIII s'aborda per primera vegada a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb rang de llei, el regim jurídic de l'habitatge protegit, a fi de reforçar l'acció pública per garantir-ne la funció social.

Finalment, el títol IX permet l'establiment d'un reglament sancionador relacionat amb el contingut de la resta de la Llei.

La Llei s'acompanya amb set disposicions addicionals per tal de reforçar la col·laboració interadministrativa i de les administracions públiques amb qualssevol altres ens, sempre que sigui oportú per garantir els fins que s'hi estableixen, així com la col·laboració explícita d'agents especialment implicats en processos de compravenda d'habitatges. S'estableix el caràcter supletori de la normativa estatal en tot allò que no reguli la normativa pròpia, així com l'encàrrec a la conselleria competent en matèria d'habitatge de desplegar reglamentàriament les mesures pertinents de desplegament de la Llei. A més, queden expressament fora de l'obligació de dipòsit de fiances els contractes anteriors a l'entrada en vigor d'aquesta norma.

Es reforça el deure de comunicació dels grans tenidors amb dues disposicions transitòries per obligar-los a indicar, d'una banda, tot habitatge protegit del qual disposen, i, de l'altra, la relació d'habitatges que, amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, s'hagin adjudicat com a conseqüència d'un procés d'execució hipotecaria o de dació en pagament de deutes amb garantia hipotecaria.

Per mitjà de la disposició derogatòria habitual, queden derogades les normes legals o de rang inferior que s'oposin a tot el que preveu aquesta Llei.

La disposició final primera autoritza el Consell de Govern i la conselleria competent per dictar tota la normativa secundaria que pertoqui; la disposició final segona preveu l'encàrrec exprés de revisar la Llei de consum per donar un tractament específic a la matèria d'habitatge amb l'objectiu de garantir-ne una protecció més alta, la disposició final segona bis modifica la Llei 5/2012, de 23 de maig de mesures urbanístiques per a l’execució del Centre Internacional de Tennis Rafael Nadal i, finalment, la disposició final tercera determina el període que ha de transcórrer des que es publiqui la Llei fins que entri en vigor.

Més informació ...