Al quart punt de l’ordre del dia de la  sessió plenària, s’ha aprovat la presa en consideració de la Proposició de llei, presentada pel Consell Insular de Mallorca de camins públics i rutes d’interès excursionista de Mallorca, per 34 vots a favor (Mixt-Seijas, Mixt-Huertas, MÉSxMenorca, MÉSxMallorca, Podem i Socialista), 21 en contra (Mixt-Cs i Popular) i 3 abstencions (El Pi).

El debat s’ha encetat amb les intervencions de les persones designades pel Consell de Mallorca per fer-ne la defensa: Miquel Ensenyat (president del Consell de Mallorca), Mercedes Garrido (consellera de Territori i Infraestructures del Consell Insular de Mallorca) i Sandra Espeja (consellera de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca).

Tot seguit han intervingut els portaveus parlamentaris dels grups en torn a favor de la proposició de llei: Carlos Saura (Podem Illes Balears), Josep Ferrà (MÉSxMallorca), Josep Castell (MÉSxMenorca), Damià Borràs (Socialista); i els que s’han manifestat en contra de la iniciativa Antònia Perelló (Popular), Olga Ballester (Mixt-Cs) i Jaume Font (abstenció).

Contingut

L’objecte d’aquesta iniciativa legislativa és “establir el règim jurídic dels camins públics de Mallorca. Aquest règim s’estén a totes les qüestions relacionades amb la planificació, projecció, finançament, construcció, modificació, conservació, explotació, ús i defensa dels camins públics. Igualment, es vol garantir la integració correcta dels camins en l’entorn”.

També és objecte d’aquesta iniciativa “els aspectes relatius a les rutes d’interès excursionista i la seva selecció, ordenació, protecció senyalització i homologació com a rutes senderistes, a més de la integració en el Registre de rutes senderistes de Mallorca”.

El contingut de la Proposició de llei s’estructura en 4 títols (amb 66 articles), 7 disposicions addicionals, 3 disposicions transitòries i 2 disposicions finals.

La iniciativa legislativa exercida pel Consell Insular de Mallorca s’articula a través de dos grans apartats: el Títol II per al camins públics i el títol III per a les rutes d’interès excursionista. Als títols esmentats, els són d’aplicació el règim comú de la llei que ve determinat pel títol I (objecte i principis generals) i el títol IV (infraccions i sancions).

El títol I recull l’objecte de la llei, és a dir el règim jurídic dels camins públics i les rutes d’interès excursionista, i n’incorpora els principis general, que es poden resumir en la defensa i conservació del patrimoni viari de Mallorca, potenciant-ne l’ús responsable com a mitjà per accedir a l’entorn rural més immediat de la ciutadania.

El títol II estableix el règim jurídic dels camins públics. En aquest sentit s’esmenta que “pel que fa a la noció de camí públic, es parteix d’un concepte que, atenent a la realitat, abasta qualsevol tipologia de camí que no només inclou la via de comunicació en ella mateixa, sinó també els elements que –sent igualment de domini públic- els són inherents per a la seva finalitat, com ara els pous, els abeuradors, els marges etc. També s’estableix una zona de protecció, com fa la legislació de carreteres, de 3 metres a cada costat del camí.

El Títol III regula el senderisme “com a manera d’accedir al medi ambient i a la natura” i estableix la prohibició de crear noves rutes senderistes al marge de les establertes d’acord amb la Proposició de llei. Finalment, el títol es completa amb les condicions que poden permetre cancel·lar l’homologació així com les normes relatives a la conservació i la senyalització de les rutes senderistes.

El Títol IV implanta el règim de les infraccions i sancions, amb la graduació de lleu, greu i molt greu, i amb unes multes que poden anar d’un mínim de 60 euros fins als 20.000 euros per a les infraccions més greus. També s’estableix un règim adequat de prescripcions de la infracció, que va des de l’any per a les lleus, els dos anys per a les greus i els tres anys per a les més greus.

La iniciativa legislativa conclou amb un conjunt de disposicions addicionals, transitòries i finals. En les disposicions addicionals es destaca la regulació dels plans especial d’ordenació territorial mitjançant la modificació de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial. Aquests plans es configuren com a instruments d’ordenació territorial en desplegament de les determinacions del Pla Territorial Insular i del Pla Director Sectorial o també com a instruments de planejament autònom, quan així ho prevegi expressament una normativa sectorial. També són objecte de regulació els antics traçats de línies ferroviàries desafectades, així com la creació dels plans de vies ciclistes.