DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES REFUGIADES

Han passat 40 anys des que Espanya es va adherir a la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats, 23 des que va ratificar el Conveni de Dublín i gairebé 1 any des que va vèncer el termini de l'últim compromís internacional que va assumir, juntament amb tota la Unió Europea, per rebre i acollir persones sol·licitants de protecció internacional.

La tragèdia de Lampedusa el 2013, on varen morir 368 persones, va marcar una desgraciada fita a la UE.

Lluny de millorar, la situació ha empitjorat; la situació de les persones refugiades amuntegades en els camps de refugiats de Grècia i Itàlia,  l'incompliment dels compromisos de reubicació i acolliment per part de la UE i particularment de l'Estat espanyol, fet que ha provocat una condemna per part del Tribunal Superior de Justícia en incomplir els acords del Consell d'Europa on Espanya tenia una quota de 19.449 persones refugiades en dos anys i només va complir amb un 12,85% dels casos.

Les mesures preses per la UE obliguen les persones migrants a prendre rutes perilloses i a exposar-se a les organitzacions que han fet del tràfic humà el seu gran negoci. Milers de persones desaparegudes en la Mediterrània, es parla de prop de 40.000 persones i de xifres similars que podrien haver desaparegut en el trajecte o en el desert del Sàhara,  o que podrien haver estat venudes als mercats d'esclaus a Líbia o víctimes en el tràfic de persones en la UE.

Europa, en termes relatius, és un receptor menor dels refugiats que trien altres opcions de ruta. No obstant això, i utilitzant les paraules del secretari general de l’ONU Ban Ki-Moon estam davant d’una crisi de “solidaritat” i no de xifres, fet que ha quedat clar amb la resposta d’Itàlia o Malta que han rebutjat o impedit que vaixells de rescat humanitari atraquessin en el seu port o amb el tancament de fronteres per part d’Hongria.

Els països rics no poden defugir de la seva responsabilitat per les ferides causades al planeta -desastres mediambientals, comerç d'armes i desigualtats- i que són les que provoquen la migració forçosa i el tràfic de persones.

Des del Parlament de les Illes Balears hem expressat en reiterades ocasions que l’acolliment de refugiats és una qüestió de drets humans i solidaritat que competeix a totes les institucions, hem rebutjat les expulsions col·lectives a territori turc i encoratjat el Govern de les Illes Balears i el Govern d’Espanya a prendre les accions necessàries per complir amb els nostres compromisos internacionals d’acolliment.

Després del trist episodi del vaixell Aquàrium on Itàlia i Malta han denegat l’entrada del vaixell amb 629 persones a bord -amb dones embarassades i infants petits, alguns d’ells no acompanyats-, hem assistit a un gest de solidaritat per part del Govern d’Espanya i de diferents institucions, entre elles les de les Illes Balears, que s’han ofert com destinació d'acollida. 

Un altre exemple del compromís d’Espanya en el rescat de persones refugiades és el centenar de rescats que es produeixen en les nostres costes per part de la Guàrdia Civil i Salvament Marítim.

Acollir no és només dir-ho. Implica un llarg procés que significa no excloure, no discriminar, garantir els drets de les persones acollides, tractar-les en igualtat perquè es converteixin en ciutadans i ciutadanes amb drets i deures.

Per tot l’exposat el Parlament de les Illes Balears:

1. Reafirma el seu compromís amb els drets humans i la solidaritat amb les persones refugiades.

2. Insta el Govern d'Espanya a:

- Assolir els compromisos en matèria de reassentament i reubicació.

- Iniciar un procés de canvi de model dels centres d'internament d'estrangers per tal que siguin centres d'acollida i no de privació de llibertat, i a respectar els drets humans i a ajudar la persona a trobar la millor solució al seu problema.

- Trobar una solució que permeti eliminar les concertines a la frontera sud.

- Paralitzar les devolucions en calent.

3. Insta el Govern de les Illes Balears a

- Impulsar i liderar a Europa polítiques favorables a la resolució i la prevenció dels conflictes en origen, complir les resolucions de les Nacions Unides, actuar a favor del desenvolupament sostingut dels països i de la lluita contra la desigualtat i posicionar-se en contra de qualsevol tipus de discriminació.

- Garantir els drets de ciutadania de les persones refugiades.

4. Insta la UE a:

- Impulsar un programa de reassentament que s’apliqui a tots els països de la UE creïble i substancial, incloent una quota vinculant per a la seva distribució.

- Augmentar els recursos per participar en tasques de salvament marítim.

- Crear una autoritat europea amb competències executives per gestionar amb eficàcia les crisis migratòries i d’asil, correctament dotada per actuar i prendre decisions àgils quan el moment ho requereixi.