
El Parlament ha acollit la Jornada 'Els reptes i oportunitats socioeconòmiques de l'envelliment'
30 de noviembre de 2018
El president ha destacat la feina feta per la Comissió d'Assumptes Socials i Drets Humans per elaborar un document que serveixi de base per al pla autonòmic d'envelliment.
Aquest divendres 30 de novembre la sala d'Actes del Parlament de les Illes Balears ha acollit la jornada 'Els reptes i oportunitats socioeconòmiques de l'envelliment", organitzat per la Comissió d'Assumptes Socials i Drets Humans del Parlament amb la col·laboració de l'Imserso.
Presentació
El president del Parlament, Baltasar Picornell, el diputat i coordinador de la ponència per elaborar les bases d’un pla autonòmic d’envelliment, Jaume Garau, i el cap de l’Àrea d’Envelliment Actiu de l’Imserso, Jesús Norberto Fernández, han inaugurat les jornades.
El president ha destacat la feina feta per la Comissió d'Assumptes Socials i Drets Humans per elaborar un document que serveixi de base per al pla autonòmic d'envelliment. Després de defensar la necessitat d'actuar, el president ha afirmat que "estam davant d'un repte, però també d'una oportunitat per fer millors les nostres societats".
La jornada s'ha estructurat en sis ponències, quatre al matí i dues l'horabaixa; i en debats on el públic assistent ha pogut formular preguntes i expressar opinions sobre els contingut de les exposicions realitzades pels ponents.
Ponències del matí
La primera ponència ha anat a càrrec de Pere Antoni Salvà, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears, amb el títol Reptes econòmics i socials de l’envelliment a Europa i a Espanya a curt i mig termini. Anàlisi demogràfic”. El ponent ha estat presentat per la diputada Agustina Vilaret.
El ponent ha afirmat que no tots els processos d'envelliment a nivell mundial són iguals, però ha destacat que al món hi ha un procés general d'envelliment de la població. Així, als països desenvolupats la xifra de persones majors de 65 anys passarà del 18 % actual al 27 % l'any 2050, mentre que en els països en vies de desenvolupament la xifra passarà del 7 % al 14 %. L'Estat Espanyol i les Illes Balears no quedaran al marge d'aquest procés, amb unes piràmides de població cada vegada més invertides. En el cas de les Illes Balears, recentment la xifra de majors de 65 anys ha sobrepassat la de menors de 15. Ha destacat també el component de gènere de l'envelliment a Espanya, ja que a les capes més envellides de la població hi ha una majoria de dones. Cal destacar però que aquest procés no es dona a les zones rurals, on l'envelliment l'envelliment és un procés més masculí, mentre que a les ciutats l'envelliment femení és un procés molt més acusat.
L'envelliment, ha afirmat Salvà, causa nombrosos reptes i noves realitats, com famílies amb el nucli cada vegada més reduït, el retrocés en la solidaritat intergeneracional, el major envelliment de les zones rurals o la soledat de les persones majors.
Tot seguit, Guillem López Casanovas, catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, ha exposat la temàtica relativa als Ingressos econòmics de les persones majors. El futur de les pensions i estratègies de millora. El ponent ha estat presentat per el diputat Jaume Garau.
López Casasnovas ha començat fent una anàlisi de l'impacte de la crisi econòmica recent per franges d'edat. Segons el ponent, les persones d'edat més avançada han estat les que menys han sofert, gràcies a la possessió d'actius no depenents dels fenòmens bursàtils com l'habitatge i a l'estabilitat econòmica garantida per les pensions. A continuació, el ponent ha afirmat que si se segueixen amb les tendències de serveis actuals a Espanya, el percentatge del producte interior brut que representen els beneficis públics de les persones majors passaria del 12 % actual al 33,1 % l'any 2040. Aquest increment només es podria finançar de tres maneres, segons el ponent: amb més ingressos públics (la pressió fiscal hauria de passar del 38,2 % al 57,2 %), traient despesa dels benefici públic de les generacions més joves o a través de dèficit, creant en aquest últim cas un efecte bola de neu. El ponent ha descartat també que una suposada millora de la taxa de dependència a través de la natalitat sigui una solució viable, ja que per cobrir les necessitats s'hauria de passar d'una taxa de natalitat de l'1,4 fills per dona actuals a aproximadament 5, sempre assegurant que tots aquests fills puguin trobar feina en un futur.
En definitiva, López Casasnovas ha proposat que per a fer front a la problemàtica de l'envelliment caldran antídots com els pactes d'Estat, que segons la seva opinió cal que siguin fets sobre procediments i no sobre resultats. Finalment, ha criticat també la Llei de Dependència, ja que des del seu naixement va néixer sense possibilitat de finançament. "Una cosa que neix malament possiblement acabi malament", ha reblat, tot defensant que part del finançament d'aquest llei sigui fet a través de la recaptació de l'impost de successions.
Després d’un debat amb el públic de la primera i segona ponència, la jornada s'han reprès amb la intervenció de Javier de Juan, vicepresident de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) i conseller del grup Socialista al Consell de Mallorca, que ha exposat el tema Els reptes econòmics i socials de l’envelliment a les Illes Balears. El ponent ha estat presentat per la diputada Conxa Obrador.
Per a Javier de Juan el repte al qual ens enfrontam és l'evolució de la població major a Espanya, la qual es troba en augment. En aquest sentit, les persones depenents de a les Illes Balears també és un procés que va en augment i que es podria duplicar. De Juan ha analitzat, entre altres qüestions, les formes que hi ha d'atendre-les, a través de la Llei de la dependència i altres recursos.
A continuació, Clara Gutiérrez Gamero, cap de l’Àrea de Qualitat de la Subdirecció General de Planificació de l’Imserso, ha impartit la ponència relativa a L’envelliment com a oportunitat de creació d’ocupació. El cas dels Serveis Socials i l’Atenció a les persones en situació de dependència. Ha estat presentada per la diputada Marta Maicas.
Durant la ponència Gutiérrez ha realitzat una anàlisi de l'estat de l'atenció dels serveis socials a les persones en les situacions de dependència; de la qualitat exigible als recursos humans i materials que actualment es troba en vigor i que, a l'actualitat, considera que suposa "una prestació de serveis d'atenció de qualitat".
Aquestes dues darreres ponències del matí han finalitzat amb un segon debat amb el públic.
Ponències de l'horabaixa
La sessió d'horabaixa de la jornada s'ha iniciat amb la intervenció de Jesús Norberto Fernández, cap de l’Àrea d’Envelliment Actiu de l’Imserso, que ha estat presentat per la diputada Sandra Fernández, i que ha parlat sobre Les oportunitats de l’envelliment actiu.
Fernández ha començat criticant l'homogeneïtzació que es fa de les persones majors, ja que no és el mateix una persona de 70 anys que una de 90. Ha afegit, a més, que l'objectiu dels serveis socials és treballar per a la igualtat d'oportunitats. Ha destacat també l'envelliment actiu com a objectiu, afegint que aquest envelliment actiu ha d'estar compost de quatre dimensions: l'empleabilitat de les persones majors, la participació, l'envelliment saludable i la no-discriminació i igualtat d'oportunitats. Pel que fa a l'empleabilitat, ha destacat que a l'Estat només un 1,5 % de les persones majors de 65 anys treballa, mentre que aquest percentatge a nivell europeu és proper al 10 %.
A continuació, Elisa Alén González, professora de la Facultat de CC.EE. i Turisme de la Universitat de Vigo, ha impartit una ponència relativa a La influència econòmica del turisme de les persones majors. ha estat presentada per la diputada Olga Ballester.
La ponent ha reprès la crítica de l'anterior presentació sobre l'homogeneïtzació i els estereotips sobre les persones majors. Ha afegit també, seguint dades d'EGATUR i Familitur INE que el turisme sènior representa a Espanya 17 milions de viatges anuals (un 12 % del total), una xifra que augmenta any rere any. D'aquests, els viatges d'IMSERSO representen només un 11 %. Després de fer una anàlisi sociològica i econòmica d'aquest turisme, ha defensat que hi ha un enorme mercat potencial amb el turisme sènior, un sector de cada vegada més exigent i amb més coneixements previs del destí.
Després d'un debat amb el públic, Juan Manuel Rosa, director general de Dependència de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació ha conclòs la jornada.