Al quart i darrer punt de l’ordre de la sessió plenària, s’ha procedit al debat i a la votació de les esmenes de totalitat de devolució presentades al Projecte de llei de salvaguarda del patrimoni immaterial de les Illes Balears. Les esmenes no han estat aprovades per 33 vots en contra (Mixt-Seijas, Mixt-Aguilera, Mixt-GentxFormentera, El Pi, MÉSxMenorca, MÉSxMallorca, Podem i Socialista) i 20 vots a favor (Mixt-Ciudadanos i Popular).

Entrada al Parlament de la iniciativa legislativa

El Consell de Govern aprovà durant la sessió de dia 30 de novembre de 2018 l’esmentat projecte de llei a proposta de la consellera de Cultura, Participació i Esports, i fou registrat al Parlament dia 18 de desembre de 2018 (RGE 15363/18)

Debat a la totalitat

El debat s’ha iniciat amb la defensa de l’esmena de totalitat de devolució formulada pel Grup Parlamentari Mixt-Ciudadanos (RGE 765/2919) per part del diputat Xavier Pericay que ha argumentat la devolució del projecte perquè:

• No respon a l’interès generals dels ciutadans de la Comunitat, sinó bàsicament a la part, minoritària, d’aquests que pretenen servir-se de la cultura popular i tradicional com un element de construcció nacional.
• Té un propòsit intervencionista, propi de l’enginyeria social, al servei d’una determinada ideologia.
• No dubta a servir-se d’una legislació autonòmica que ha estat declarada inconstitucional en molts dels seus articles.

Pel que fa a l’esmena a la totalitat de devolució presentada pel Grup Parlamentari Popular (RGE 783/2019), defensada des de l’hemicicle per la diputada Sara Ramón, s’ha argumentat que:

La tramitació del projecte de llei esmentat, i la seva urgència, resulten del tot innecessaris ja que molts dels aspectes que s’hi contemplen estan regulats per la normativa vigent.

La consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, Fanny Tur, ha obert un torn incidental per defensar el Projecte de llei i rebatre els arguments a les dues esmenes a la totalitat de devolució.

Al torn de fixació de posicions dels grups parlamentaris han intervingut: David Martínez (Podem Illes Balears), Agustina Vilaret (MÉS per Mallorca), Maria Antònia Sureda (El Pi-Proposta per les Illes Balears), Josep Castells (MÉS per Menorca), Montserrat Seijas (Mixt) i Elena Baquero (Socialista).

Esmenes parcials presentades

Atès que les esmenes a la totalitat de devolució al projecte de llei han estat rebutjades, ara es constituirà una ponència per elaborar un informe, que es passarà a la Comissió de Cultura, Educació i Esports que aprovarà un dictamen. Aquest dictamen s’inclourà en l’odre del dia d’una sessió plenària per al seu debat i votació per finalment, si escau, quedar aprovada la llei. Durant tot aquest procés es votaran les esmenes parcials (de modificació, substitució o addició de l’articulat) que els grups parlamentaris ja han registrat.

En aquest sentit, els grups han presentat un total de 67 esmenes parcials: 6 de la diputada del GP Mixt, Xelo Huertas; 11 de la diputada del GP Mixt, Montserrat Seijas; 23 del GP Mixt-Ciudadanos; 3 del GP MÉS per Mallorca i 24 del GP Popular. (Vid. expedient de tramitació parlamentària).

Contingut del projecte de llei

El Projecte de llei té per objecte la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears, donar-lo a conèixer, fomentar-lo i difondre'I, com també dura terme qualsevol altra mesura que en garanteixi la viabilitat.

El Projecte de llei s’estructura en trenta-tres articles, distribuïts  en cinc capítols, dues disposicions addicionals, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.

Així, el capítol I estableix l'objecte de la Llei i en defineix el patrimoni cultural immaterial, i descriu comes  manifesten i es fixen els conceptes de salvaguarda i de portadors. S'enumeren, igualment, els requisits i les característiques del patrimoni cultural immaterial, com també els deures d'actuació i els objectius generals que han de perseguir les administracions públiques en aquesta matèria.

El capítol II  estableix el regim de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, tot fent èmfasi en la documentació i l'inventari. El reconeixement i la valoració del patrimoni cultural immaterial  es formalitza  jeràrquicament mitjan ant  la declaració de Bé d'Interès Cultural Immaterial Compartit, en el cas de béns comuns a tot l'arxipèlag; de Bé d'Interès Cultural Immaterial, i de Bé Catalogat Immaterial, a través d'un procediment declaratori  que conclou ambla inscripció  en els registres pertinents.

En el capítol III es detallen les mesures de salvaguarda deis béns immaterials declarats d'interès cultural, se'n garanteix l'accessibilitat i es determinen  les exigències a les quals obliga la seva declaració, tant pel que fa al planejament urbanístic coma la protecció deis béns materials vinculats.

En el capítol IV s'estableixen les actuacions i les mesures de protecció, promoció i foment del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears, a través de les actuacions en matèria d'educació, de protecció i d'igualtat; com també de mesures de promoció cap a l'exterior i els intercanvis entre les diferents illes; i de foment ambla convocatòria  de línies d'ajudes, entre d'altres.

En el capítol V es doten els òrgans consultius de les administracions públiques de les Illes Balears en les matèries regulades per aquesta Llei. En concret, es crea el Consell Assessor del Patrimoni Cultural Immaterial de les Illes Balears, i s'estableix que els consells insulars han de crear òrgans similars perdura terme els objectius de salvaguarda i promoció del patrimoni cultural immaterial en el marc de les seves competències.