Al sisè punt de l’ordre del dia de la sessió plenària d’avui, s’ha procedit al debat i votació del Dictamen de la Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals, del Projecte de llei de consultes populars i processos participatius, amb la majoria de vots de la cambra.

Tramitació parlamentària (expedient)

El Projecte de llei fou aprovat pel Consell de Govern a proposta de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports dia 27 de juliol de 2018 i entrà al registre del Parlament dia 6 agost 2018 (RGE 8321/2018).

El 16 de gener de 2019 es va constituir la ponència en el si de la Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals que, dia 13 de febrer de 2019, redactà i aprovà l’informe. Després del debat i votació en comissió, fou aprovat el dictamen dia 20 de febrer de 2019 (Diari de Sessió nº 71 de la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals a la pàgina 1110). Al llarg de totes aquestes reunions en Comissió s’han acceptat i transaccionat part de les esmenes presentades pels grups parlamentaris.

Debat plenari

El debat en sessió plenària s’ha iniciat amb la intervenció de la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, per presentar el Projecte de llei. Tot seguit, s’ha substanciat el debat de les vint-i-nou esmenes mantingudes al Projecte de llei: 10 esmenes del Grup El Pi-Proposta per les Illes Balears, defensades per Maria Antònia Sureda; 9 esmenes de Grup Popular, presentades per Juan Manuel Lafuente; i altres 9 esmenes del Grup Mixt-Ciudadanos, defensades per Xavier Pericay. 

Al torn a favor o en contra de les esmenes, han intervingut els parlamentaris: Laura Camargo (Podem Illes Balears), Gabriel Barceló (MÉSxMallorca), Nel Martí (MÉSxMenorca), Montserrat Seijas (Mixt)  i Silvia Cano (Socialista).

A la votació del final del dictamen del projecte de llei, no s'ha aprovat cap de les esmenes mantingudes. 

Contingut

Aquesta Llei té per objecte:

a) Els referèndums municipals en l’àmbit de les corporacions municipals, com a instrument de democràcia directa, prevists en la disposició addicional de la Llei orgànica 2/1980, de 18 de gener, sobre la regulació de les diferents modalitats de referèndum, i en l’article 71 de la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local, referents a assumptes de la competència pròpia municipal i de caràcter local que siguin d’especial rellevància per als interessos dels ciutadans del municipi, amb exclusió dels referents a la hisenda local.

b) Aprofundir en la democràcia participativa, regulant les consultes i els processos participatius, el seu règim jurídic i procediment, dins l’àmbit competencial de la Comunitat Autònoma, les illes que la componen i els municipis que en formen part.

A efectes d'aquesta llei, es consideren processos de participació ciutadana el conjunt d'actuacions, procediments i instruments ordenats i seqüenciats en el temps, desenvolupats per les Administracions Públiques de les Illes Balears en l'àmbit de les seves competències, per possibilitar l'exercici per la ciutadania del dret a la participació en l'elaboració de disposicions normatives reglamentàries, la gestió i decisió dels assumptes públics, l'avaluació de les polítiques públiques i dels serveis públics, i la confecció de pressupostos participatius.

Aquesta Llei es divideix en tres títols.

Un primer, en el qual es desenvolupen les disposicions generals, d’entre les quals és de destacar que s’indica expressament que no es considera cessió de dades l’accés de les corporacions municipals i insulars al Registre Únic de Participació Ciutadana, ja que la sol·licitud d’alta en aquest Registre té únicament l’objecte específic d’exercir el dret a participar en els processos i consultes ciutadanes que puguin dur a terme, indistintament, no sols el Govern de les Illes Balears, sinó també els consells i els ajuntaments.

El títol segon duu a terme el detall normatiu dels referèndums municipals. Existint l’ordenació bàsica per part de l’Estat, a l’àmbit de les Illes Balears, només faltava la darrera passa, que ara s’ha donat, per tal de, en l’exercici de la competència estatutària, acabar de conformar i detallar la regulació de les consultes populars referendàries d’àmbit municipal. La previsió que el batle, per si mateix, pugui posar en marxa el procés d’una consulta municipal referendària es fa en compliment del mandat de l’article 71 de la Llei de bases de règim local. I la introducció de la possibilitat que es reguli, com una de les formes d’iniciativa de convocar una consulta popular referendària a petició de la ciutadania, es fa a l’empara del que disposa l’article 18.f) de la Llei de bases de règim local, la qual assenyala com un dels drets dels veïns demanar la consulta popular en els termes previstos en la Llei.

Pel que fa al necessari acord per majoria absoluta del plenari de l’Ajuntament, està regulat en l’article 16, i la imprescindible autorització del Govern de l’Estat per poder celebrar la consulta ve regulada en l’article 17. Cal destacar que, per via de referèndum, només es poden consultar “assumptes d’especial rellevància. I, pel que fa a les garanties del procés, s’ha acudit a les garanties pròpies del procés electoral. Com a novetat, també s’ha introduït el fet que només seran vàlides les paperetes existents als col·legis electorals i declarant expressament invàlides les que duguin preimpresa la resposta del sí o del no. La raó que fonamenta aquesta qüestió la trobam en la voluntat que expressen les persones que acudeixen a emetre el seu vot que sigui el més lliure  possible, de tal manera que sigui el ciutadà, protegit per la intimitat que dona la cabina de votació, qui pugui manifestar el seu vot sense pressions de cap tipus, aconseguint evitar, així, possibles temptacions d’insinuar el vot fora del col·legi electoral mitjançant l’entrega de paperetes preimpreses.

A través del títol tercer, dividit en set capítols, es desenvolupen cinc figures de democràcia participativa.

Tanquen la Llei: vuit disposicions addicionals, que es configuren com a mandats a l’Administració Pública per fer possible una correcta aplicació d’aquesta norma; tres disposicions transitòries, que pretenen fer possible l’aplicació de la Llei mentre no s’hagi duit a terme el seu desenvolupament reglamentari; una disposició derogatòria, la qual té el seu fonament en la regulació molt més àmplia que duu a terme aquesta norma en relació amb les consultes populars referendàries d’àmbit municipal, que ja teníem regulades a través de l’article 123 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, i la disposició final d’entrada en vigor.