Compartir FaceBookCompartir TwitterCompartir Google+

Les 19 comunitats balears a l'exterior es reuneixen al Parlament per celebrar el ple del 23è Consell

25 de enero de 2020

El Parlament de les Illes Balears acull avui dissabte el ple del 23è Consell de Comunitats Balears a l'Exterior, on participen 34 representants de les 19 comunitats illenques que actualment es troben actives arreu del món. La trobada, organitzada per la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat del Govern de les Illes Balears. Aquest és el primer plenari del Consell de Comunitats Balears a l'exterior que s'organitza a Palma des de 2015. El 2017 va tenir lloc a Rosario, a Argentina. Els actes d'aquesta trobada començaren ahir divendres amb la presentació del documental sobre l'emigració balear a Puerto Rico, i continuen avui dissabte durant tot el dia amb el plenari del consell que compta amb la participació del president del Parlament, Vicenç Thomas, amb la Presidenta del Govern, Francina Armengol, amb la consellera de Presidència, Cultura i Igualtat del Govern, Pilar Costa, i amb representants dels Consells Insulars, entre altres autoritats. La jornada finalitzarà amb una taula rodona on hi participen diversos historiadors.

El president del Parlament, Vicenç Thomas, ha obert l'acte i amb unes paraules de benvinguda ha volgut agrair l'elecció del Parlament per organitzar aquesta trobada de la qual "estic segur sorgiran projectes nous i aportacions positives". Per al president abans de ser terra d'acollida i pròspera, érem unes illes amb homes i dones que varen haver de fer una aposta fora de les nostres fronteres per assolir el compliment de somnis i ambicions. Malgrat que d'aquest fet "molts s'estan oblidant, lamentablement, d'una manera que consider irresponsable". Thomas ha volgut cloure les paraules de benvinguda recordant que les institucions públiques estan per oferir solucions de forma "responsable i solidària", en aquest cas, amb els qui mantenen viva la seva estima capa les nostres illes malgrat la distància amb un treball molt valuós. I ho fan amb la nostra llengua, ampliant les seves fronteres a milers de quilòmetres de distància i mantenint –la viva fora de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. "Una feina que mereix el nostre suport".

Tot seguit ha intervingut Pilar Costa, consellera de Presiència, Cultura i Igualtat, representants dels consells insulars, la presidenta del Govern balear Francina Armengol i els membres del ple en representació de les comunitats balears assentades fora del territorio de les Illes Balears: Agrupación Mallorca en San Pedro, Casa Balear de Buenos Aires, Casa Balear del Mar del Plata, Casa Balear de Mendoza, Centro Balear de Santa Fe, Casa Balear de la Protectora Menorquina de Córdoba, Casa Balear de Bahía Blanca, Casa Balear de Villa María, Casa Balear de Bolívar, Centro Balear de San Juan, Casa Balear Regional del Noreste Argentino, Casa Balear en Rosario, Casa Balear de Chile, Casa Balear de Uruguay, Centro Balear en Cuba, Círculo Mallorquín de Puerto Rico, Asociación Baleares en Puerto Rico, Casa Balear de República Dominicana i la Casa Balear en Berlín.

Una de les funcions més importants de les associacions balears a l'exterior, als seus inicis, era la de donar seguretat i cobertura als seus membres, en front a les possibles malalties, els accidents laborals o l'atur. Així, per tant, assumien una funció social, a banda de la identitària, que és la que fonamentalment compleixen en l'actualitat. Avui, segones, terceres i quartes generacions dels balears que un dia varen haver de partir mantenen viu el seu llegat.

L'Estatut d'autonomia reconeix les comunitats illenques fora del territori i el seu dret a col·laborar en la vida social i cultural de les Illes i a compartir-la i remet a una Llei del Parlament que les reguli. En compliment d'aquest mandat es va aprovar la Llei 3/1992, de 15 de juliol, de comunitats balears assentades fora del territori de la Comunitat autònoma, la qual crea el Consell de Comunitats Balears, com a òrgan de caràcter consultiu. El seu funcionament està desenvolupat pel Decret 77/1995.

Aquesta Llei es va aprovar per tal de relacionar les Illes Balears amb els seus emigrants i descendents, enfortir els llaços de germanor, atendre els problemes socials i econòmics de l'emigració i promoure l'aprenentatge, conservació i difusió de la llengua i cultura de les Illes i té com a objectiu promoure la participació dels balears no residents, així com les seves comunitats, en la vida social i cultural.

El Ple del Consell de Comunitats Balears té funcions deliberants, consultives i d'assessorament i proposta a l'Administració de la comunitat autònoma per donar compliment a les finalitats establertes en la Llei.

Després del Ple, s'ha organitzat una visita guiada al Parlament per als participants, a càrrec del Servei de Comunicació i Divulgació Institucional de la cambra. Tot seguit hi haurà una taula rodona que sota el títol "Posada en valor sobre l'emigració de les Illes Balears a ultramar", reunirà historiadors i estudiosos, sota la moderació de Pere Fullana i les ponències de Joan Buades i Antoni Marimón.