
Rebutjada la PNL socialista relativa a la reforma de la Constitució per avançar cap a un estat federal
12 de noviembre de 2013
El Grup MÉS ha presentat tres esmenes que s'han basat en la proposta de l'obertura d'un procés constituient, en l'elecció democràtica del cap d'Estat i en la no supeditació dels drets constitucionals al deute bancari. Tant les esmenes de MÉS com la proposició no de llei socialista, no han estat finalment aprovades.
El Ple del Parlament de les Illes Balears ha rebutjat per 34 vots en contra (GP Popular i Antoni Pastor), 18 vots a favor (GP Socialista i Margalida Font) i 6 abstencions (GP MÉS i Esperança Marí), la proposició no de llei presentada pel Grup Parlamentari Socialista, relativa a la reforma constitucional per avançar cap a l'estat federal. El Grup Parlamentari MÉS ha defensat tres esmenes, que no han estat acceptats pel grup proposant.
Contingut de la iniciativa
La proposició no de llei, que ha estat defensada pel parlamentari Cosme Bonet, ha proposat al Ple del Parlament arribar al següent acord que, estructurat en tres punts, afirma que:
1. El Parlament de les Illes Balears constata la necessitat d'iniciar el procés de reforma de la Constitució Espanyola, per tal de reformar aquells aspectes necessaris per fer evolucionar l’estat de les autonomies cap a un estat federal.
2. El Parlament de les Illes Balears constata la necessitat d'incloure entre els aspectes a reformar de la Constitució Espanyola:
a) El reconeixement de la realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística de l’Estat espanyol i la protecció de la diversitat, en particular, de les diferents llengües que conformen un dels més rics patrimonis culturals de l’Espanya actual.
b) La creació d’un sistema de finançament propi d’un estat federal, basat en els principis d’ordinalitat i lleialtat institucional, on quedin clares les competències en matèria d’ingressos i despeses, que reconegui el cost d’insularitat i que garanteixi la possibilitat que les actuals comunitats autònomes puguin crear els seus propis imposts sense que hi càpiga la intervenció de l’Estat, assegurant que el càlcul de les necessitats de despesa dels diferents territoris tengui en compte el cost de la vida a cada un.
c) La reforma del Senat, convertint-lo en vertadera cambra de representació territorial, on les diferents comunitats autònomes tenguin una representació igual, i sigui vertadera expressió de la diversitat de l’estat, incloent entre les funcions de l’Estat la possibilitat d’un debat previ d’aquelles matèries que pel seu contingut el Govern de l’Estat entengui que afecten principalment les administracions territorials.
d) Aplicant com a regla general que totes les competències es considerin originàriament de les comunitats, a excepció de les que la Constitució atribueixi a l’Estat, i garantint la distribució competencial de forma rigorosa a través del Tribunal Constitucional, assegurant que l’Estat no pugui interferir en les competències de les comunitats.
e) Incloent dins la Constitució la Conferència de Presidents de les nacionalitats i regions que conformen l’Estat, així com els organismes de coordinació de les relacions bilaterals i multilaterals.
f) Incloent la plena consideració de les comunitats com a part de l’Estat i contemplant la possibilitat d’asimetria entre les diferents comunitats en el marc de l’estat federal, entesa aquesta com la possibilitat de tractar de forma diferenciada determinades especificitats.
g) Plantejant la reforma del Títol VI assumint una major vinculació entre el poder judicial i l’estructura federal de l’estat, proposant l’existència d’un òrgan territorialitzat de govern judicial, a imatge del Consell General del Poder Judicial, així com creant la figura dels Fiscals Generals de les comunitats.
3. El Parlament de les Illes Balears acorda trametre còpia d'aquest acord al Govern de l'Estat, a les Corts Generals i a les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.
Esmenes del Grup MÉS
El Grup Parlamentari MÉS, amb la intervenció del diputat Antoni Alorda, ha presentat tres esmenes. La primera, de modificació, ha proposat substituir el primer punt pel text següent, el qual es basa en el dret de decidir dels pobles:
1.- El Parlament de les Illes Balears constata la necessitat d'iniciar un procés constituent per tal de convertir l'Estat espanyol en un estat federal que parteixi de la premissa del dret democràtic a decidir dels pobles, entre ells el de les Illes Balears, i la llibertat d'adhesió dels estats que el conformin.
Les dues esmenes restants, d'addició, han proposat afegir a la Proposició dos nous punts, relatius a l'elecció democràtica del cap d'estat i a la no supeditació dels drets constitucionals al deute bancari:
x.- El Parlament de les Illes Balears es pronuncia en favor d'una modificació del títol II de la Constitució perquè el/la cap de l'estat sigui elegit democràticament.
xx.- El Parlament de les Illes Balears es pronuncia en favor de la derogació de l'article 135 de la Constitució perquè els drets constitucionals no quedin supeditats al pagament del deute bancari.
El Grup Socialista no ha admès cap de les esmenes formulades.
En torn de fixació de posicions, pel Grup Parlamentari Popular, ha intervingut Miquel Àngel Jerez, qui no ha donat suport a la iniciativa socialista.